A la societat precària tu tens totes les obligacions i a canvi reps un servei molt deficient on, a més, ets el culpable. El tracte dels bancs a la gent gran és l'últim exemple. Una absoluta falta de respecte cap als clients a qui, se suposa, has d'oferir-li un servei. Que per això paguen i, de pas, et fan ric. Ja no és només que cada cop hi ha més pobles sense cap oficina i que si vols tenir diners en efectiu et toca fer no-se-quants quilòmetres en cotxe, cosa que vol dir tenir un vehicle i poder conduir-lo, sinó la realitat de les oficines que encara existeixen.

Gent amb edat de no poder estar gaire estona dreta, són en una cua al mig del carrer, faci fred o calor, plogui o nevi, perquè no se'n surten amb la modernitat. I estan en el seu dret de no fer-ho. Escoltin, jo no estic obligat a tenir un cert tipus de telèfon i a aprendre a fer anar una APP per la seva comoditat i perquè vostè ha decidit tenir una determinada estructura empresarial. Però és que el client sóc jo. Sí, ja sé que si no m’agrada la porta és molt gran, però és que resulta que si tinc 85 anys i cobro una pensió i pago un lloguer i uns subministraments, haig de tenir un compte. I també sé que jo no l'interesso com a client, però llavors, què faig? Em suïcido i així deixo de molestar-los a vostè, a l'administració i al futur?

Però si en comptes de 85 anys en tinc 43, la cosa també té moments sensacionals. Segons a quines hores no fan segons quines gestions. Jo haig de fer l'horari que volen ells. “No, és que per tramitar els flomdoros del canderos només és de 9 a 10.01 els dijous que cauen en dies parells. I tot el relacionat amb el llimdorcans plorca són el tercer divendres de mes de 8.12 a 8.13 i mentre el client fa la vertical pont amb doble tirabuixó. Això sí, mentre vostè s'ho fa tot, nosaltres li cobrem pel manteniment del compte, per les transferències, per la targeta, per respirar...”. Perquè és que si tinc un compte no és per gust sinó perquè uns i altres m'hi obliguen. Llavors, per què em maltracten i m'humilien? Si no els agrado, donin-me la possibilitat d'una vida sense bancs. Jo encantat.

Una altra. Les empreses de serveis de les quals en som clients disposen de totes les nostres dades i, a través de les aplicacions de servei, saben tots els nostres usos, però quan nosaltres ens hem de posar en contacte amb ells, el calvari telefònic és tan feixuc com inexplicable. I ja que parlem de telèfons, ¿què la desídia existent per part de l'administració a l'hora d'impedir que un munt d'empreses puguin trucar-nos sense parar per molestar i molestar i molestar moltes vegades i disposant de dades nostres que no haurien de tenir? Per què saben el meu nom i associat al meu telèfon? Per què molta gent explica que aquestes empreses que no saps qui són realment tenen la teva adreça i dades de consum d'electricitat, per exemple?

Una administració, per cert, a la que quan has de facturar-li alguna feina de merda, has de passar per una sèrie de tràmits tan complicats, incomprensibles i desesperants que quan et truquen, el millor és agrair-los el detall i abraçar-los molt fort però dir-los que en busquin un altre. Ah, i després hi ha les plataformes digitals privades que has de fer servir per poder presentar factures públiques i que no se per quin set sous han de tenir la informació sobre què cobres, de qui i per què.

Ah, i si et queixes al teu ajuntament per alguna cosa, la resposta i els tràmits derivats has de fer-los per uns sistemes que són de tot menys pràctics i on, com en moltes altres maneres de relacionar-te amb l'administració, no hi ha cap casella del maleït formulari que admeti el teu cas. I a l'apartat de “varis” no hi ha prou espai per explicar-te. I si parlem d'Hisenda, ells manen i tu obeeixes amb les seves regles i els seus terminis i barallant-te amb màquines que no entenen de raons humanes.

La benzina te la poses tu i als supermercats cada cop hi ha més caixes on tu et cobres, cosa que vol dir menys llocs de treball disfressats de comoditat i rapidesa, però el preu que pagues pels productes és el mateix. I la relació amb els metges és virtual i quan aconsegueixes veure'n un, realment no el veus perquè tota l'estona està darrera de la pantalla de l'ordinador teclejant i teclejant.

A la societat precària aviat deixarem de tractar amb persones i qui no sàpiga fer anar un sistema decidit per “ells” i que funciona amb les seves regles, quedarà exclòs. I, a més, serà assenyalat. Per no voler formar part del nou món.