El més sorprenent d'aquest vídeo que circula les darreres hores on es veu la Família Real dinant una sopeta i que li adjunto aquí a sota no és l'escenari, fred com un congelador. No és la situació, de cartró pedra, postissa, antinatural. No és la conversa, forçada, irreal. No és el tòpic de la dona servint el dinar i el marit assegut sense moure un múscul. No és la sopa, indescriptible, incomprensible, inexplicable, fora de catàleg. No, no, miri-se'l i després li comento el més sorprenent de tot plegat:

Doncs sí, el més sorprenent és que algú ha decidit "humanitzar" la Família Real i els ha fet fer aquest vídeo absolutament Irreal. I el més terrible pels seus protagonistes és que aquest algú el publiqui pensant que els fa un favor. I el que encara és més desconcertant és que els protagonistes hagin acceptat la publicació, cosa que demostra que el troben adequat per l'objectiu que es pretén. 

Bé, a no ser que tot plegat sigui una campanya republicana, que llavors sí que tindria una lògica i una raó. 

L'anonimat no existeix

@JosPastr és un usuari de twitter que s'ha fet famós per les seves crítiques, diguem-ne que poc amables, a l'independentisme, amb dedicació especial per Gabriel Rufián, i a la gent de Podemos. Aquesta setmana, un altre usuari anònim ha descobert la vertadera identitat de Pastrana. I ha resultat que el conegut com "l'assot dels colpistes" és un tal José Miguel Aspas, alcalde del PP de Villar del Cobo, a Terol. I el Holmes de la xarxa, com ha aconseguit arribar fins la veritat? Doncs comparant el que piulava anònimament Pastrana amb el que penjava a Facebook el senyor Aspas. I les coincidències van destapar la seva identitat:

Només saber-se la veritat, Pastrana va bloquejar el seu compte i, com van denunciar altres usuaris, va dedicar-se a esborrar piulades. Es calcula que unes 600. Ell diu que per protegir familiars i amics. Els seus fiscalitzadors diuen que són les piulades que li poden ocasionar més problemes amb la justícia. 

Hores després, en Pastrana va tornar a obrir el compte i, com acostuma a passar, amb el pas de les hores la tempesta s'ha calmat. Bon moment per fer tres petites reflexions sobre aquest cas, des del punt de vista mediàtic. 

1/ a la xarxa no existeix l'anonimat. Per una all o per una ceba, més aviat o més tard, per badada teva o per investigació d'altri, s'acaba sabent tot. 

2/ un cas com aquest ha aconseguit ser noticia a tots els mitjans. N'hem parlat aquí a ElNacional i també a Eldiario.es, El Periòdico, La Vanguardia, Elconfidencial, El Español, El Faro de Vigo, La Voz de Galicia, El Heraldo de Aragón... i no continuo perquè no acabaríem. Un tema local, d'una xarxa social, convertit en esdeveniment noticiable global.

3/ El cas ha fet guanyar a Pastrana uns 9 mil seguidors en un sol dia. O sigui, no només va ser TT mundial, cosa que ha desbordat el seu ego, sinó que per uns usuaris d'una certa ideologia ara és un símbol, un heroi. Al seu globus d'influència s'ha consolidat com un referent i ha reforçat la seva imatge. 

Ara només falta saber què farà en José Miguel Aspas amb aquesta fama odiosament negativa pels seus enemics i meravellosament positiva pels seus cada cop més nombrosos i més fidels seguidors. Potser opta a diputat? 

El que mostrava realment Ricardo Costa

S'ha fet famosa la imatge de l'ex número 2 del PP valencià, Ricardo Costa, confessant que el seu partit va finançar-se il·legalment i amb diner negre. Però, per un servidor, el gran moment té a veure amb aquesta imatge:

El dia que Ricardo Costa sap que apareixerà a tots els mitjans visuals haguts i per haver, decideix mostrar-nos la polsera amb la bandera espanyola. Se la podia haver tret, podria haver-la amagat una miqueta... I no. Decideix que es vegi bé. ¿Per què opta per crear una imatge que serveixi per associar la bandera espanyola amb la corrupció del PP? Venjança? O potser no va adonar-se'n? Llavors voldria dir que ni se li passa pel cap que un partit com el PP, que repetidament ha relacionat el 3% amb l'independentisme, ara pugui rebre la mateixa crítica. Vaja, que pensa que allò d'embolicar-se amb la bandera no serveix per a tothom. 

Però per adonar-se'n de la magnitud d'una imatge que ha passat totalment desapercebuda, li faig una pregunta: imagina què hauria passat si al judici pel cas Palau, en Fèlix Millet hagués declarat amb una bandera catalana a manera de polsera?