Aquest dissabte a la nit l'actriu Victoria Abril va anar al programa La Sexta Noche. Per repetir-hi el que ja havia dit hores abans sobre la COVID​ i que, per resumir, seria que no es creu res i que la vacuna se l'administri el senyor Zeneka, cunyat d’Astra i veí de la senyora Pfizer. O sigui, res que no sabéssim. Naturalment no m'interessa gens res del que va manifestar-hi. De fet no vaig veure l'entrevista, però m'interessa molt aquesta entrevista. Contradictori? No, no m'interessa el contingut sinó que s'hagi produït. Per què? Perquè permet parlar novament de llibertat d'expressió. I en aquest cas adaptada a la responsabilitat col·lectiva.

¿Té dret l'actriu Victoria Abril a dir el que vulgui sobre la COVID? Naturalment. Ella i tothom. I allà ella i allà tothom (i totdon). Les opinions són lliures, cosa que no vol dir que totes les opinions siguin respectables. Com en el cas que ens ocupa. Victoria Abril és famosa i, per tant, el que diu té una transcendència que fa que arribi a molta gent. I aquesta fama pot fer que les barbaritats manifestades per ella siguin més creïbles. I a partir d'aquí és on s'acaba la responsabilitat del famós, que a casa seva pot continuar dient el que li roti, i comença la de la resta de la societat, en aquest cas representada pels mitjans de comunicació.

Si un famós va pel món dient que la Terra és plana, doncs miri, fins i tot fa riure, però no posa en risc la vida de ningú. I si un programa de TV creu que és una bona idea entrevistar-lo perquè ho digui, la cosa no passa d'un entreteniment basat en la incultura del personatge i sense més conseqüències. Però si un famós afirma que per curar el càncer, res de les unitats d'oncologia sinó que l'únic remei és una infusió de valeriana, estarem d'acord en que a aquesta persona, per molt famosa que sigui, no hem de donar-li altaveus perquè excreti disbarats que posen en risc la vida de les persones. I aquesta, crec, és l'essència del debat.

Sí, és cert que existeix la possibilitat d'organitzar un cara a cara entre un científic i el famós que defensa la infusió de valeriana (o en el cas que ens ocupa no injectar-se la vacuna) i desmuntar-li la mentida en directe. Però fer-ho rebaixa el científic a haver de discutir amb un ignorant i donar-li un rang que les seves superxeries ni tenen ni es mereixen. A banda que els investigadors tenen coses més importants a fer que discutir amb idiotes.

També podem debatre si cal desmentir públicament al famós que diu absurditats que posen vides en perill. Amb dades sí. Però dur el famós en qüestió a un plató i donar-li l'oportunitat que s'expressi sobre una cosa que ja ha dit en un altre lloc, i que és la causa per la qual se'l convida, és buscar l'audiència fàcil a base d'un espectacle prescindible. I innecessari. Censura? No, defensa del bé comú. En aquest cas la salut dels ciutadans.

Algú amb dos dits de front i que s'estima a Miguel Bosé li va aconsellar deixar de ser la seva pròpia caricatura i el cantant va desaparèixer dels mitjans després de destruir la seva carrera per sempre. Victoria Abril ha seguit el seu camí. Si té sort, ho deixarà córrer aviat i la resta dels seus dies es dedicarà al cinema. Sí, però veient-lo des de casa com a espectadora i amb una manteta. Això si no pilla el virus.