Aquesta ha estat la setmana de la Moció de Censura de Podemos al Gobierno Rajoy. Mediàticament és interessant destacar com el concepte de la postveritat (allò que tota la vida n'havíem dit mentida) ha acabat obrint la porta a d'altres conceptes com el factcheking o verificació de fets o de dades. O sigui, com que hem descobert que els polítics menteixen, ara alguns mitjans, sobretot els digitals, tenen un apartat on analitzen si el que diuen els nostres prohoms (i prodones) és cert o està tunejat. Sobretot en relació a dades, xifres i afirmacions diverses.

Un dels que ho fa és eldiario.es. Si li sembla repassem alguns exemples relatius a la ja citada Moció. Comencem per aquest:

Això és factcheking total: es respon una dada donada pel polític sotmès a judici amb la dada certa. Però observem altres exemples:  

En aquest cas ja no es desmunta cap dada sinó els arguments oferts per Rajoy. Però anem avançant en els diferents exemples:

Aquí no només es contraposen arguments sinó que es fan valoracions de tipus ideològic. Per tant ja no s'està comprovant si les dades que ens oferia Rajoy eren certes sinó que es dóna ideologia per nodrir un argumentari alternatiu al de Rajoy:

És una crítica a aquest argumentari alternatiu? No. La crítica és que sota el paraigües de l'exercici periodístic de la verificació de dades se'ns ofereix un discurs polític. I això no es ben bé el mateix. Sobretot perquè eldiario.es oblida, per exemple, aplicar la màquina de la veritat a Pablo Iglesias, que podríem dir que els és ideològicament més pròxim que Rajoy. I si ho apliquem a l'un, seria lògic aplicar-ho als altres, no? O la verificació de dades va a gustos? En canvi, la gent de Maldito Dato sí que avalua Iglesias:

Efectivament, de la mateixa manera que Sherlock Holmes mai va dir la frase "Elemental estimat Watson", Zaplana mai va dir la frase que tothom li atribueix. I això ho hem pogut recordar gràcies al factcheking. Un factcheking que també ens serveix per descobrir que potser caldria aplicar el factcheking a qui practica el factcheking. 

Quan la mentida es fàcilment comprobable

Existeix també el factcheking del "I tu més". Si tu, en aquest cas Pablo Iglesias, t'emprenyes perquè el portaveu del PP, Rafael Hernando, fa un comentari masclista sobre la teva relació de parella amb la portaveu de Podemos, Irene Montero, arriba una verificació de dades consistent en que "aquest comentari tu ja vas fer-lo referit a una altra persona":

Però, fem l'exercici d'anar a l'enllaç que proposa Rosa Díez per sostenir la seva afirmació i allà llegim que va dir exactament Pablo Iglesias i en quin context:

Li demano que s'aturi en l'última línia i en la paraula "bromeando". La broma pot tenir més o menys gràcia, però a la pròpia noticia en que es basa Rosa Díez per dir-li "farsant" a Pablo Iglesias es reconeix que es tracta d'una broma. A banda de que després caldria saber el to, perquè tu pots dir-li imbècil a algú i, depenent del to, pot ser un insult o un retret d'amistat. I, finalment i no menys important, la conversa on s'expressa la frase és privada i ningú aclareix com s'ha obtingut. Però venint d'OKDiario (el mitjà d'Eduardo Inda) no dubto que és totalment legal. O molt més. 

Un exemple semblant passa amb aquesta altra noticia: 

La piulada diu "Tebas carga contra Guardiola" i, seguidament, se li atribueix una afirmació. Perfecte, entrem a la peça que s'enllaça:

Vaja, el titular de la noticia no és en Pep sinó Cristiano. I a les dues últimes línies del text llegim la frase atribuïda a Tebas, però en cap lloc hi apareix el nom de Guardiola sinó el concepte "muchos jugadores". Mirem-nos la noticia sencera a veure què...  

Bé, queda clar que 1/ el gruix de la noticia és la defensa que Tebas fa de Cristiano, però a la piulada que enllaça la noticia, l'esquer no és Cristiano sinó Guardiola, 2/ Guardiola no apareix al text en CAP moment, 3/ qui si hi apareix és Piqué i 4/ algú em pot explicar d'on treu el senyor que ha fet la piulada que "Tebas carga contra Guardiola" si el nom del exjugador i entrenador no apareix per cap banda? Com es pot carregar contra algú que no es cita pel seu nom?  

I és que de vegades no cal que ningú et doni les dades certes, ni que t'ofereixi ideologia alternativa. N'hi ha prou llegint la informació per adonar-te'n de que t'estan mentint a la teva pròpia cara. Si em permet, un últim exemple. Li passo les portades de dos diaris que afirmen als titulars que Emmanuel Macron ha dit una cosa que després al seu propi text queda clar que no ha dit:

El que diu Macron, agradi o no, és que la realitat que coneix ara mateix és que el seu interlocutor és Rajoy, president d'una Espanya que actualment és el que és i que el tema de Catalunya és un afer intern que no el concerneix. I això, aquí i a la Xina, per molt que el portadista li faci dir una altra cosa, vol dir que Macron en cap moment s'està manifestant ni a favor ni en contra de la unitat d'Espanya. I qui li faci dir una altra cosa està MA-NI-PU-LANT Macron, una qüestió que no se jo si li farà gaire gràcia a aquest senyor.

Manipulació que tornem a comprovar en una altra simpàtica portada:

Serà la calor, però a la declaració de Macron que publica El Mundo en portada no hi he sabut trobar això del "compromiso contra el referéndum unilateral" que hi ha al subtítol. Però, insisteixo, deu ser que la calor m'ha afectat més del que em pensava.

La veritat inconscient i la mentida conscient

Una altra variant de la cosa és quan a la dada que "adapten" a gust i conveniència hi apareix el subconscient de l'autor totalment despullat. Allò del que voldríem que fos i no és: 

Ah, quin enyor de Manuel Fraga, oi? Bé, i altres el tenen de Suarez... 

Els uns enyoren Fraga i Cristina Cifuentes, una senyora del PP, resulta que enyora Suárez i no a Fraga, que és el que li tocaria, encara que fos perquè va fundar el seu partit. I aquí la màquina del factcheking esclata en mil bocins, atacada per la realitat...

Quan potser la mentida no ho és tant

I un últim exemple: quan tenim part de raó, però ens deixem portar pels prejudicis i perdem de vista el sempre necessari equilibri.

Tenim el cas Cristiano Ronaldo i Hisenda. Ja veníem calentets d'altres tractaments mediàtics de temes del Barça tractats a Madrit (concepte) amb una virulència que no té res a veure a com els tracten quan afecten al Real Madrid i, a més, llegim això: 

I mirem les portades dels diaris esportiu de Madrid i... SÍ! Cristiano passa a ser totalment portuguès: 

I mirem els diaris generalistes de paper de Madrid que treuen la noticia en portada, que no són tots, i... TAMBÉ!!!

I llavors mirem les pàgines interiors a veure si s'ha escapat alguna imatge de Cristiano vestit amb la samarreta del Madrid i... NI UNA!!!:

Però ara torni a mirar la segona i la tercera captura, la de l'ABC i la de El Mundo. Efectivament, la samarreta és la de Portugal, però fixi's en les lletres de darrera de Cristiano. En el primer cas, la fotografia està feta d'una manera tan intel·ligent que talla el text de la publicitat per deixar just l'expressió "més baix". I en el segon hi queda la paraula "banc". Per tant, en aquest cas les fotos han estat triades per la seva insuperable oportunitat, no per la samarreta. Aquell dia CR era noticia i a les redaccions d'aquests dos diaris hi van arribar fotos de la concentració del jugador amb Portugal. I dues d'elles il·lustren magistralment la noticia. Però tots ens vam deixar portar per la resta de fotos on volgudament s'amagava el madrinisme del jugador. I no vam saber separar el gra de la palla. Jo el primer. 

Per tant, i com a càstig, deixo aquí el repàs mediàtic de la setmana i hi torno la setmana vinent. Bona calor!

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat