Existeix una cosa que servidor de vostè anomena “la síndrome de les quatre gotes”. Consisteix en el fet que tot funciona més o menys raonablement bé, fins que passa alguna cosa no prevista -com per exemple que caiguin quatre gotes, com el nom de la pròpia síndrome indica- i tot se'n va a can Pistraus. Ei, però en cinc minuts. Plou una miqueta i s'espatllen tots els semàfors, fallen un parell de catenàries de RENFE, marxa la llum a tres o quatre ciutats importants, ja la tenim organitzada i queda demostrat que tot s'aguanta per un fil.

Fixi's en això del portacontenidors que des de dimarts està encallat al canal de Suez. No hem parat de veure mapes amb l'embús provocat i titulars com: “Un vaixell bloqueja el comerç mundial” o “El vaixell encallat a Suez fa pujar un 6% el preu del petroli”. I comprovem com, a pesar de ser la ruta que fan cada dia centenars de vaixells que van d'Orient a Europa (i viceversa), es veu que ningú havia previst que podria passar això que ara ha passat. Per tant, els remolcadors que hi ha a la zona no serveixen per solucionar el problema. I així ha estat com a part dels mapes del trànsit aturat també hem vist fotos d'una excavadora, que era com un mosquit intentant picar una balena, traient tres grapadets de terra per intentar moure un monstre de no-sé-quants milions de tones. Memorable!

I de seguida penses en com una bufada et pot desmuntar la realitat. Passa amb un vaixell que es queda encallat on ningú ha previst que es quedi encallat i ens ha passat amb la COVID o com un virus que apareix de sobte, no se sap com afecta tota la humanitat de la manera que ho ha fet, canviant-nos totalment la vida durant un any i mig. De moment. I anant bé. Que passin coses d'aquestes en diuen fragilitat.

Però resulta que a Can Clapés (RAC1) l'altre dia van entrevistar el senyor Xavier Matheu, que fa 25 anys és expert en transport marítim. Resum del que hi va dir sobre el vaixell travessat? No n'hi ha per tant. Per què? Les taxes per creuar el canal de Suez són molt cares i per arribar-hi has de passar per l'anomenada “banya d'Àfrica”, una zona de pirateria que obliga els vaixells a contractar seguretat privada. Si fas la volta per Sud-àfrica t'estalvies totes aquestes despeses, que són molts milers de dòlars, i a canvi els vaixells que fan la principal ruta Xangai-Rotterdam només han d'afegir sis dies més de viatge als 19-20 que tarden anant per Suez. Per tant, mentre els ignorants repetim l'“això serà un desastre que ens arruïnarà encara més”, que és el que sentim i llegim arreu, qui en sap de la qüestió ens avisa que no serà així. O, en tot cas, que no hauria de ser així. Una altra cosa és que alguns usin la nostra ignorància per colar-nos-la.

Conclusió? Un dia qualsevol ens cau a sobre tanta informació, acompanyada de tanta pol·lució i manipulació interessada, que no tenim temps per confirmar si allò que ens diuen s'ajusta a la realitat. En un món on cada cop tenim la possibilitat d'accedir d'una manera més directa a les fonts, resulta que cada cop més repetim sense parar el que sentim sense preguntar-nos si és del tot cert i sense saber si el seu origen és interessat i què amaga darrere.

I què té a veure això amb la COVID? ¿Cal que li recordi la quantitat d'imbecil·litats que tot plegats (i totes plegades) hem dit sobre el tema, encara ara diem i, em temo, seguirem dient? I els efectes negatius que això ha tingut en el combat del virus? Només sobre la distribució de les vacunes ja podríem escriure una enciclopèdia. O dos.

O sigui, tot funciona bé fins que quatre gotes ho espatllen, queda demostrat que funcionem gràcies a una provisionalitat que posa els pèls de punta (o allò del “no passen més desgràcies perquè Déunostresenyor no vol”) i la nostra reacció és equivocar-nos en la causa per la qual tot deixa de funcionar i en els efectes. Perquè no en tenim ni idea de res. I a sobre avui dormim una hora menys.