¿Li sembla bé que fem un petit resum del via crucis que ha recorregut la vacuna d’AstraZeneca les últimes quatre setmanes?

- Sis de març. Espanya anuncia que “podria sumar-se en breu” a la llista de països que autoritzen aquesta vacuna per a majors de 65 anys.

- Deu de març. El Departament de Salut de la Generalitat demana poder vacunar als majors de 55 anys, com fan alguns països europeus.

- Quinze de març. El ministeri de Sanitat interromp la inoculació de la vacuna durant quinze dies.

- Dinou de març. L'Agència Europea del Medicament autoritza que cinc dies després, dimecres 24, tornin a administrar la vacuna. “Probablement” la rebran tots els majors de 55 anys.

- Vint-i-dos de març. Finalment el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut acorda reiniciar la vacunació i ampliar fins els 65 anys el límit d'edat. Sanitat i comunitats autònomes anuncien que administraran la vacuna als menors de 65 anys, que el mateix que acaba de llegir, però explicat al revés, no fos cas que s'entengués. AstraZeneca anuncia que la seva vacuna és eficaç en majors de 65 anys i no provoca trombes.

- Trenta-u de març. Els treballadors essencials de més de 65 anys també podran rebre la vacuna. Fins ara el límit era de 55 . La franja d'edat de la població en general seguirà sent d'entre 56 i 65 anys. La ciutat-estat de Berlín suspèn la vacunació entre els adults menors de 60 anys, tant homes com dones. Hores abans els hospitals públics de la capital havien informat que suspenien la vacunació de dones de menys de 55 anys.

- Cinc d'abril. El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències, Fernando Simón, diu que “és molt probable que en breu” aprovin administrar aquesta vacuna als majors de 65 anys.

- Vuit d'abril. El Consejo Interterritorial aprova vacunar amb AstraZeneca als majors de 60 anys. Fins ara l'administraven a persones menors de 65 anys i, tot i que en un principi es recomanava a menors de 55 anys, ara no s'administrarà a menors de 60, però si fins els 69.

... i no continuo perquè, en cas de fer-ho, a part de xutar-nos una AstraZeneca en vena, hauríem de caure en una immensa olla de biodramina, com Obelix va caure a la marmita de la poció màgica, per evitar patir un mareig crònic i irreversible. Certament cal tenir molt bona voluntat i molta paciència per: 1/ Entendre alguna cosa, 2/ Seguir tenint ganes de vacunar-se i 3/ No engegar-los a tots a pastar fang. Per sort, la immensa majoria no ens rendim ni davant d'aquest despropòsit tan irresponsable com intolerable, tot i que un 70% dels madrilenys rebutgen posar-se la vacuna d’AstraZeneca. I la culpa no és seva. I li diré més, trobo que és poc comparat amb el que hem sentit només durant l'últim mes.

És evident que l'única manera de que la humanitat recuperi la vida que fèiem el febrer de l'any passat passa per les vacunes. Sobretot ara que les tenim. Ara bé, al pas que anem cada cop serà més difícil defensar allò del “tot anirà bé” davant dels antivacunes, tant els professionals com els escèptics per desconcert i avorriment.