Aquesta setmana hem vist el pitjor del pitjor del periodisme, però també de la política. I no en un cas sinó en dos. El del nen assassinat a Almeria i el del manter mort a Madrid.

El tema del nen és terrible. La ignomínia és total i absoluta. Quina vergonya. Quin fàstic, Que trist. Hi penses i exclames: com és possible? De veritat que l'audiència i els clics justifiquen el que ja va quedar explicat en aquesta peça? I davant d'una allau d'irresponsabilitat i immundícia intel·lectual com el que hem patit, emergeix la figura de la persona més sensata de totes, la mare del nen. Ella, que des del dolor més comprensible, tindria tot el dret a perdre els papers, ha estat la més assenyada de totes i la que ha donat una lliçó als mitjans que no en van tenir prou amb dilluns i dimarts i que van pretendre esprémer encara més el tema la resta de la setmana. Al final, la dona va acabar dient-los prou, que acabessin amb l'espectacle, tal i com vam explicar a ELNACIONAL. 

I llavors van agafar el relleu els polítics. Per ser més concrets, els del PP. I van dedicar-se a passejar pel ple on es debatia la derogació o no de la presó permanent revisable els pares de dues nenes assassinades. I l'endemà, els mitjans amics van dedicar-se a intentar llençar l'opinió pública contra els partits que defensen canviar la llei. I van fer-ho sense dissimular:

Pels diaris del Gobierno, es tractava de culpar al PSOE d'un canvi en la llei que aquest partit ja havia decidit. En canvi, als diaris d'Almeria, el lloc on van succeir els fets, aquest ple o bé era tractat d'una manera asèptica i mooolt breu, com a El Ideal edicio d'Almeria, o bé ni era tractat, com va fer El Diario de Almeria. 

Per reflexionar-hi.

És molt trist veure com famílies que passen per un tràngol com aquest, a més, són utilitzades de manera partidista i sense cap escrúpol. Aprofitant la destrucció emocional que provoca als familiars un fet tan irracional i amb l'excusa que els estan ajudant, el PP els usa com a manera d'aconseguir vots i modificar les lleis de manera favorable als seus postulats. És exactament el mateix que van fer amb els familiars dels assassinats per ETA.

Veient com ha anat la setmana i observant la reacció de la premsa amiga, no és gens difícil concloure que el Gobierno va inflar la noticia del nen per escalfar a favor dels seus interessos el debat previst per dijous. Massa coincidències i tot és massa perfecte com per ser casualitat. El PP necessitava alguna cosa potent per poder impedir el canvi de la llei i perquè una postura forta en aquesta qüestió l'afavoreix en la seva pugna electoral amb Ciutadans. I, sense cap pudor, va utilitzar el nen per manipular l'opinió pública i crear un estat d'opinió favorable als seus interessos. Lleig. Molt lleig. Com ho és la connivència dels mitjans en aquesta lamentable estratègia. 

Tothom s'apunta al cas del manter

Però això va molt ràpid i el cas del nen Gabriel va quedar tapat per un altre cas on la classe política i els mitjans han competit a veure qui se'l podia llençar a la cara amb més força. El problema és que ara mateix és difícil saber qui té raó. Comprovem-ho mirant-nos les portades d'aquest dissabte dels de sempre:

Però ara mirem-nos que deien el dia abans alguns d'aquests mitjans (que em temo que 24 hores abans no eren de Podemos i després van deixar de ser-ho a tota velocitat), altres mitjans (que crec que tampoc són gaire de Podemos) o la Unió Federal de Policia (que pel nom crec que no tenen relació amb Podemos)

 

Per tant, qui va "inventar-se" que la causa de la mort del manter va ser una persecució policial, Podemos o Europa Press i un sindicat policial? O cap dels dos, sinó que aquesta va ser la versió que va oferir en un primer moment la policia.

Un cas, aquest, on veiem clarament com es busca manipular en benefici propi, tant polític com periodístic, la mort d'una persona... i resulta que és impossible saber qui ho està fent!!!