Estaven convençuts que no passaria res per enviar nou anys a la presó a dues persones que van pujar a un cotxe desballestat amb l'objectiu de dissoldre una manifestació. Estaven convençuts que no passaria res per usar l'aparell policial i judicial en el sosteniment d'aquesta causa. Pensaven que enviar un govern sencer a la presó seria prou escarment personal i col·lectiu com perquè els disconformes aprenguessin la lliçó. Creien que engarjolant tots els dissidents, des de manifestants a rapers, sufocarien l'intent de fer pessigolles al pensament únic.

No els va importar usar informes policials falsos encarregats per ells mateixos, inventar-se i falsificar proves que després eren filtrades a mitjans que no només eren amics sinó que els finançaven directament amb diner negre (per cert, els beneficiats continuen signant articles, publicant notícies, parlant per la ràdio i tenint càrrecs directius en mitjans). Com tampoc no els va fer recança donar les feines més sòrdides a la variant cigronaire i amb boina d'un James Bond que sucava la fària en una copa de Veterano mentre escopia pinyols d'oliva al pot del “bote” d'un bar de carretera que per fora estava il·luminat amb neons verds. O roses.

Deien que fent totes aquestes coses defensaven la pàtria, però en això també van mentir. No, no estaven defensant Espanya sinó la seva manera de viure. I no pas malament, per cert. La modèlica transició va permetre que la línia successòria hereva del franquisme continués ocupant els llocs clau de l’Estat. I allà estan. Encara. Agafats a la mamella com un Garfield amb ventosa al vidre d'un Seat León. Viuen massa bé com per renunciar al seu estatus. És el seu negoci. Espanya, aquesta Espanya que volen que continuï inamovible, és la seva empresa. La que passa de pares a fills. Que per això van guanyar una guerra.

Aquest és el motiu pel qual actuen amb tanta violència física, verbal, policial i judicial contra qui pretén canviar alguna cosa. Per ínfima que sigui. Perquè els hi va el pa. I l'embotit. Què es pensa, que ara vindran quatre desgraciats a desmuntar-los el “xiringuito”? Aaai, santa innocència. Han organitzat un “Salveu al soldat Espanya” que és granític. I l'ordre és anar a sac contra qualsevol que intenti fragmentar-lo. Encara que sigui algú que aparegui amb una cullereta de plàstic i comenci a picar. Cal ser implacables perquè mai se sap. A veure si faran un petit foradet i per allà es produirà una esquerda, descobrirem que no era una roca sinó un immens gra de pus i començarà a sortir merda com per omplir Sau, Susqueda, el cràter marcià on hi va aterrar la Perseverance i l'ego d'uns quants que vostè i jo sabem.

I per aquest motiu no accepten que siguis espanyol com tu vulguis. Amb totes les variants possibles. Digui'n federalisme o José Luís. Perquè és que no va d'Espanya, va d'ells i d'Espanya SL, la seva empresa familiar. I la defensaran mentint, manipulant, extorquint, enviant gent a la presó... o el que calgui. Perquè permetre qualsevol altre escenari seria cedir espai. I quan això passa, mai saps com acaba. I no pensen permetre que se'ls acabi. Perquè treballar és molt dur. Sobretot quan fa tres generacions que no t'hi dediques.