Gràcies a ella vaig entendre què senten les dones. M'ho va explicar després que un home intentés grapejar-la en un transport públic. Estava molt emprenyada. Pel fet, naturalment, però sobretot amb ella mateixa. Perquè al moment no va saber reaccionar. Només en va ser conscient hores després quan, donant-li moltes voltes, va convèncer-se que el que havia patit era una agressió. Aquell dia vaig aprendre que al transport públic els homes hem de vigilar la cartera i les dones el seu cul.

Quan jo tenia 14 anys i anava pel carrer, havia d'estar atent perquè no m’atraquessin. En canvi, les noies de la meva edat havien de vigilar que no les magregessin. O alguna cosa pitjor. I si passava, havien d'aprendre a sortir corrent. I a no explicar-ho perquè en comptes de suport, el que podrien rebre era aquella frase demolidora: “Però, segur que tu no has fet res per provocar-lo?”.

Han estat moltes generacions d'una por i una culpabilitat que es transmet de mares a filles. I del silenci de la víctima. Perquè no conec cap dona que no hagi patit algun cop algun abús, un assetjament o un moment incòmode. De paraula o d'obra, més gros o més petit, però si els ho preguntes, totes et poden explicar el seu cas.

Doncs als indepes els passa una cosa igual. Han estat molts anys de la mare com a metàfora dient-los “nen, no et fiquis en política”, “nen, no et busquis problemes” o “nen, no et signifiquis” agreujats pels fets del moment actual.

Estic comparant les agressions a les dones amb l'independentisme? No, intento explicar sentiments, pors, recances i temors que només pot tenir qui no se sent impune, qui no és la part feble i desemparada. I de la mateixa manera que un home quan va de nit pel carrer i veu una ombra mai pensarà que pot ser agredit sexualment, un franquista no podia tenir por que el règim li arruïnés la vida o als EUA un blanc no ha de tenir la mateixa por de la policia que un negre, un unionista no ha de témer l'acció d'aquest paraestat que actua impunement. Exactament com els assetjadors als vagons de tren o al costat de la porta de sortida dels busos. I no, no estic dient que els unionistes siguin uns assetjadors i qui vulgui entendre això, hi ha metges molt bons que els poden tractar.

Només si ets indepe pots témer que empresonin el teu govern, que permetin presentar-se a les eleccions una sèrie de persones per després impedir-les prendre possessió dels seus escons, que membres de la fiscalia política diguin públicament que la unitat d'Espanya ho justifica tot inclòs empresonar persones per escarmentar la resta, que amenacin amb il·legalitzar el partit que votes o que 7 mil efectius policials de camí a instal·lar-se al costat de casa teva siguin acomiadats dels seus pobles amb crits de “A por ellos”.   

No, a Espanya no es persegueixen idees, sobretot segons quines. Però si ets germana del President Puigdemont pots veure com un dia es publica que en un sumari secret hi diu que tu has col·laborat amb una banda terrorista fent d'enllaç entre dues persones. I un cop et passa això, ves a saber què et pot passar després. I si ets Sandro Rosell o Joan Besolí, ja ni li explico.

Només si ets indepe, quan cada matí surts de casa pot dir-li a la teva família, més o menys en broma, “Fins a la nit! Bé, si no em detenen!”. I això només ho pot entendre un indepe.