No podem negar que això del judici al Suprem és variadet. Hem passat de parlar d'armes de guerra, de cons voladors (no de consoladors, faci el favor de llegir correctament), de botifarres i del so típic del tumult a estar dos dies encallats amb un tal Toni.

Hem passat de tenir molta pressa i acabar les sessions a les tantes a despatxar-les, com aquest matí, en un quart d'hora. I amb en Toni ocupant la majoria del temps. Si això fos futbol, en Toni tindria el 70% de la possessió.

Es veu que en Toni va organitzar el referèndum, va construir les urnes, va fabricar les paperetes (una per una i amb les seves pròpies manetes) i va votar 2 milions i mig de vegades. Ell solet.  

I tot perquè els fiscals que intenten provar la malversació pateixen la síndrome del “se'ns ha acabat”. Els passa com quan vas a fer el menú en un restaurant, mires els primers i dius... “Mmm, amanida russa!!! La fan vostès?”. I el cambrer/ra et diu: “Sí, boníssima, però se'ns ha acabat. Acabem de servir l'última ració. Ara, si vol ens queden els farfellos amb klanders, que estan espectaculars”. I tu veus com davant dels teus (tristos) ulls, el món cau a trossos. Sobretot perquè odies els farfellos amb klanders.

Doncs bé, fiscalia anava per l'amanida russa (digui'n la malversació) i ja fa dies que no en queda. Però fa dies que ells van insistint: “Escoltin, segur que no hi ha amanida russa?”. I no. I cada testimoni que passa per allà a parlar d'amanida russa els acaba servint farfellos amb klanders. Ei, però a carretades. A la fiscalia els acabaran vessant els farfellos amb klanders pel duodè.

I el problema és que els farfellos amb klanders els cuina un tal Toni, que és el nom que tots els testimonis donen quan els pregunten qui va trucar-los per encarregar-los una feina que no es va servir, que no es va facturar, de la qual no hi ha cap factura, que ningú va pagar i que ningú va cobrar. I, qui és en Toni? Bé, a Catalunya hi ha 97.965 éssers humans masculins que es diuen Antoni. Potser la solució és convocar-los a tots com a testimonis i anar-los preguntant:

―Escolti, vostè és en Toni?

―Sí, em dic Toni, com els altres 97.964 que han passat abans per aquí...

―CULPABLE!

Però a part d'en Toni, que podria protagonitzar la campanya de primavera d'una companyia de telefonia, avui també podem afegir “pirulo” a la llista de paraules mooolt boniques. L'ha expressat la fiscal Consuelo Madrigal referida als cilindres on s'hi enganxa o s'hi penja publicitat. I, francament, sentir com ella, que sempre sembla sortida de “Perruqueria Paqui, especialidad en cardados” diu “pirulo”, m'ha emocionat sobre manera.  

De la resta de la curta sessió del dia destaco dues cosetes:

1/ la petita discussió entre l'advocat Benet Salellas i el jutge Marchena sobre això de preguntar-li als testimonis si són o no socis d’Òmnium. Una polèmica que sa senyoria ha despatxat amb un “no home, no! darrere de la pregunta no s'hi busca ni s'hi condemna cap adscripció ideològica, on va a parar”.

Bé, doncs si no és per això, quin sentit té la pregunta? Oi que a ningú li pregunten si és soci del Barça? O dels Castellers de l'Alt Maresme? O de la penya l’Esquellot de l'Aplec del Caragol? O del club de rem de Sant Jaume d'Enveja? Llavors, quin sentit té la pregunta de si la gent és o no sòcia d’Òmnium?

I 2/ Per diverses preguntes dels advocats, hem sabut que uns quants dels testimonis que van ser trucats per en Toni, al seu dia van declarar davant de la Guàrdia Civil sense ordre judicial i sense assistència de cap advocat. I, sobretot, sense “pirulo”. I no passa res...

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat