Creixement negatiu, gratis total, pluja seca, viatge enlloc, l'última i ja marxo cap a casa, música militar i... la ultradreta cridant “Libertad, libertad”. Això últim ha succeït avui al Congrés dels Diputats, quan la que s'ha anomenat llei Celaá, i que substitueix l'anomenada llei Wert d'educació, ha superat el primer tràmit parlamentari:

Ara diré unes cosetes sobre aquest moment, però abans permeti'm una reflexió en veu alta. Alguna cosa passa quan una mateixa llei blinda la immersió lingüística, segons Esquerra, i no la blinda, segons JuntsxCat, el PDeCAT i la CUP. Perquè seguint amb els exemples de l'inici d'aquesta peça, de la mateixa manera que és impossible xuclar i bufar a la vegada, una mateixa llei no pot blindar i no blindar una cosa. Crec que seria molt interessant que experts apartidistes aclarissin això. I ara de pet al tema que ens ocupa.

Fa anys que la ultradreta espanyola usa la llengua catalana per treure vots a l'Espanya del blat i per intentar dividir la societat catalana. El raca-raca permanent que diu que el castellà està prohibit a Catalunya ha triomfat fora d'aquí gràcies a la inestimable col·laboració dels mitjans de comunicació del règim de la veu del seu amo. El 99,9% dels que pensen que el castellà està proscrit al nostre país, naturalment, no en té ni puta idea de la qüestió ni sap què diu, però a partir del moment en què hi ha qui defensa que la Terra és plana i que la Covid és obra de Bill Gates i de Satanàs, pensar que aquí torturem els nens que parlen català al pati de l'escola, fins i tot és entranyable. Ah, per cert, l'altre 0,1 tampoc en té ni puta idea, però és qui fa córrer l'estafa intel·lectual.

Ja l'he fet servir altres vegades, però és que l'exemple és demolidor. El novembre de l'any 2014, Manuel Reyes era alcalde de Castelldefels. En Jordi Évole, que no té fama precisament de ser un indepe radical, se'n va anar a parlar amb aquest destacat membre del PP de Catalunya al costat del pati d'una escola. I va succeir això:

Si aquell dia Reyes hagués pogut fer un Mag Lari, un Mago Pop o un Magoo, hauria desaparegut per aparèixer com a mínim a la cara fosca de Raticulín. Però no, no hi havia mags a prop i es va haver de quedar. Llavors va treure un violí i va interpretar la bonica melodia titulada “El Cóndor Pasa” mentre de fons se sentia un gran soroll. Era el seu lerrouxisme constitucional enfonsant-se en la misèria. Però com va dir aquell, que la realitat no li prengui a la ultradreta el català i ETA, els dos grans trumfos que mai li fallen per crispar, emmerdar i embrutar el debat polític. La Covid ha provocat a Espanya 40 mil morts, ha arruïnat milers de persones i ha provocat problemes mentals en una xifra de persones que mai sabrem, i ells (i elles) avui allà cridant “libertad, libertad”. Quin insult més intolerable per a la gent que realment ha defensat la llibertat.

El problema és que la veritat els despulla, però en aquesta qüestió la veritat és Trump dient que li han robat les eleccions, sense aportar cap prova. O sigui, no val per a res. La mentida és com el greix del forn, que sempre queda. ¿Què van fer ells i elles, grans defensors del bilingüisme a Catalunya, quan van governar al País Valencià i a les Balears? Quin bilingüisme hi va haver allà? Què van fer per garantir la igualtat entre les dues llengües que reclamen al Principat? Qui es va inventar la farsa aquesta del “valencià” i el “mallorquí”, que vomita sobre la realitat històrica i filològica? Per què ho fan? Perquè no suporten la diversitat, odien el català i el voldrien veure aniquilat. I no pararan fins a aconseguir-ho.