Han intentat enganyar-lo diverses vegades i diverses persones, però el Tribunal de Cuentas és massa llest com per caure en la trampa. Perquè, com va dir el poeta: “La veritat és com un cagarro, sempre flota”. I en el cas que ens ocupa, encara molt més. I quina és la veritat que ens ocupa? Doncs que, per molt que ho neguin destacats indepes, els declarats i els infiltrats, el referèndum de l’1 d'octubre es va pagar amb milions d'euros de diner públic. O més!

Sí, sí, ja sé que un indepe com el llavors ministre d'Hisenda, Cristobal Montoro, va comparèixer el 31 d'agost del 2017 a la comissió d'Hisenda del Congrés dels Diputats per explicar que des del mes de juliol el seu departament havia “intensificat el control sobre del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per evitar que la Generalitat pogués usar diner públic en partides per la celebració del referèndum”. Sí, perquè en aquella època el Gobierno controlava els comptes de la Generalitat de tal manera que el Departament d'Economia havia de presentar certificacions setmanals que eren repassades pel Ministerio. I sé que en aquella compareixença, Montoro va afirmar amb rotunditat que era “impossible desviar ni un cèntim”. I també sé, perquè en el vídeo que li enllaço ho pot sentir perfectament, que va afirmar, també textualment, que “ni un euro del pressupost de la Generalitat s'ha gastat en finançar el referèndum de l’1 d'octubre. Vam garantir que no es destinaria i no s'ha destinat ni un euro”.

I també sé que un altre perillós indepe infiltrat com Mariano Rajoy va dir el 7 de febrer del 2018 al ple del Congrés, i a preguntes del llavors líder de Ciudadanos, Albert Rivera: “Yo no sé con qué dinero se pagaron esas urnas de los chinos del 1 de octubre, ni la manutención de Puigdemont. Pero sé que no con dinero público”. I va afegir el que es pot sentir en aquest altre enllaç:

Per tant, ja sabem que Rajoy i Montoro, treballant a les ordres del pròfug de la justícia Puigdemont i del delinqüent Junqueras, van mentir a Espanya (VIVA!) per tapar que el govern del PP va finançar l’1-O a través de la Generalitat. Però si es pensaven que podrien entabanar al sempre hàbil Tribunal de Cuentas, estaven molt equivocats. Perquè el màxim òrgan fiscalitzador del diner de l'administració ha descobert la mentida i ha quantificat la xifra de fons malversats en 4,14 milions d'euros. I ara exigeix als colpistes (un total de 20 persones) que en 15 dies ingressin aquesta quantitat o si no els embargaran els seus béns.

I ara vostè em preguntarà: “Escolti, senyor ajuntalletres, per què la xifra és de 4,14 milions d'euros i no de 3,27, de 5,69 o de 156.053 milions d'euros amb 31 cèntims?”. Bé, és que resulta que els demandants, Societat Civil Catalana, deien que s'havien gastat 2 milions d'euros i la Fiscafina deia que n'eren 8. Què han fet els senyors i senyores “Cuentas”? “Saps què? Ni tu ni jo. Ho deixem en 4,14, que és una xifra bonica i, a més, capicua”.

Sort en tenim que per salvar Espanya hi ha organismes com el Tribunal de Cuentas (BIBA!), sempre atents als paranys dels indepes. Dels declarats i dels que ho són però dissimulen, com Rajoy i Montoro. Organismes que han de suportar campanyes de desprestigi com aquesta que diu que es dediquen a fer pagar a l'independentisme un impost revolucionari darrera l'altre per anar destruint-lo a través de la butxaca, cosa que encara els sap més greu perquè són catalans (ha, ha, ha, quin acudit més bo!).

Però, a veure una cosa... Veient la manera com l'Estat ha afrontat el conflicte amb Catalunya, com és possible que algú pugui pensar que el Tribunal de Cuentas podria aplicar un impost revolucionari? Però escolti, s'han begut l'enteniment o què?