Exercici d'imaginació. Suposi un país qualsevol del món on una persona denunciés un cas de corrupció molt important. Què creu que passaria amb aquesta persona? En un país normal se suposa que aquesta persona hauria d'estar protegida per l'Estat, que som tots, com a manera d'agrair-li haver evitat que uns lladres disfressats de polítics ens robin els nostres diners.
Doncs bé, imagini en quin país pot haver passat que la denunciant d'un dels casos de corrupció més importants 1/ fos acomiadada del seu lloc de treball, que era des d'on veia passar la corrupció i els corruptes, 2/ estigués diversos anys sense feina perquè ningú volia contractar-la, 3/ hagués de fer d’okupa perquè no tenia on viure, 4/ hagués de gastar-se més de 80 mil euros en advocats, procuradors i judicis derivats de la seva denuncia, diners que va poder pagar gràcies a la indemnització obtinguda per acomiadament improcedent, 5/ rebés amenaces de mort i atacs al seu domicili particular i 6/ patís una campanya de difamació d'un mitjà que va finançar-se amb diner negre provinent de les activitats corruptes del PP.
I ara que ha imaginat tot això, miri la piulada que fa uns dies va publicar la senyora Ana Garrido, ex treballadora de l'ajuntament de Boadilla, ciutat epicentre de la Gürtel, i des d'on va denunciar el cas que la va dur a ser testimoni de la Fiscalia Anticorrupció al judici corresponent:
Certament casos com aquest et fan venir moltes ganes de denunciar possibles casos de corrupció que passin davant dels teus nassos. Vostè denunciï i no pateixi que el sistema li arruïnarà la vida. En canvi si vostè forma part del sistema i perd la feina, la vida li somriurà perquè sempre és possible fer alguna trampeta legal que altra. Una trampeta tan legal com immoral i mancada d'un mínim de respecte per les institucions, que també és una manera de corrupció.
Javier Maroto és vicesecretari d'Organització del PP. El senyor Maroto va presentar-se com a cap de llista del seu partit per Araba a les eleccions del 28 d'abril. I el senyor Maroto no va obtenir els vots suficients per obtenir l'acta de diputat. Però, ¿sap quina brillant idea ha tingut el seu partit per solucionar aquest petit contratemps? Doncs empadronar-lo en un poble de la província de Segovia i elegir-lo senador de Castella-Lleó per designació autonòmica.
O sigui, Maroto es queda fora de les institucions perquè la gent no el vota i la solució és fer veure que viu a més de 300 km del lloc on va presentar-se com a candidat i així poder fer-lo senador per la via digital. Home (i dona), molt millor això que treballar per 4 euros l'hora en una botiga de Malta, oi?