¿Oi que era aquí (a Catalunya) on les famílies passen el Nadal sota un pont (cada membre sota el seu i de forma individual) perquè aquesta societat absolutament fracturada en la que vivim (i bla, bla, bla) provocava que fos impossible compartir ni una carn d'olla? Era això i era així, oi?

Doncs, ai las, ara resulta que això també passa si un “español muy español” té un parent de Terol. La fractura s’estén com el mosquit tigre, la mosca negra i el cargol poma i ara Terol és ETA. Adolfo Suárez júnior es gira d'esquena quan parla EH Bildu, com si fos a la classe dels dofins, i l’ultradreta i rodalies han decidit que el moviment Teruel Existe és ETA. Per què? Bé, és que es veu que existeix per donar suport a un govern del qual l’ultradreta no n'és gaire partidària. I ja se sap que quan l’ultradreta decideix que tu ets ETA, tu passes a ser un proscrit social que només tindrà problemes. I no menors.

Quan tu passes a ser ETA, els seus mitjans de comunicació comencen a publicar “reportatges” sobre tu on, o bé t'insulten, o bé et difamen, o bé s'inventen les barbaritats més salvatges, o bé fan les tres coses a la vegada. També a partir d'aquell moment comencen a aparèixer de manera màgica informes sobre irregularitats diverses i, si cal, comptes falsos a l'estranger, amants explicant sopars de duro, falsos coneguts i saludats suposant coses i especulant barbaritats i un antic company d'escola assegurant que un cop vas copiar en un examen de química.  

Espanya, aquell gran exemple de convivència front una Catalunya on és impossible viure-hi si no ets un lazi, s'ha despertat en ple Nadal, la festa plena de pau i amor, insultant-se, menyspreant-se i humiliant-se. I amb unes maneres que significarien la expulsió immediata i a puntades al cap del local més sòrdid del barri més marginal de la ciutat més decrepita de la societat més salvatge.

Aquesta Espanya modèlica a la qual hi havien de fugir fins no fa gaire els milions de catalans no indepes que eren expulsats de Catalunya per dissidents, ha hagut de posar escorta a Tomás Guirarte, diputat de Teruel Existe. Per què? Doncs perquè aquest senyor ha rebut prop de 9 mil correus electrònics amenaçant-lo i insultant-lo. I a l'Espanya modèlica i farcida d'harmonia, el senyor Guirarte ha hagut de dormir en parador desconegut i protegit per evitar que algú complís les amenaces.  

És aquesta Espanya ultra, minoritària però que controla el timó de la nau i que s'ha inventat una realitat sobre Catalunya, la que ara mostra al món la cara que nosaltres ja ens sabem de memòria des de fa temps. És la cara dels que aquest dimarts, quan la majoria del Congrés dels Diputats ha aplaudit la diputada dels Comuns Aina Vidal que pateix un càncer, no s'han dignat ni a fer el gest humà de sumar-s'hi.

El repte de Sánchez i el seu govern de coalició és intentar vertebrar una resistència d'autodefensa política i social que combati el govern de Vichy. Bàsicament perquè si no es defensen, ells (i elles) seran els següents en ser ETA.