De la mateixa manera que el sol surt cada dia, també acaba sortint cada dia el 155. Per alguna banda o altra. De fet, hi ha personatges que si els treus el 155 de la boca, la boca els queda pràcticament buida de paraules. Si vol, fem la prova.

Després d'aquesta frase que vostè està llegint ara mateix vindrà un punt i a part on, entre parèntesi, estarà escrit el discurs de Pablo Casado o d’Albert Rivera un dia qualsevol a l'atzar. Però amb una particularitat, li trauré la tradicional demanda d'aplicar el 155. A punt? Sí? Doncs aquí ho té:

(                                                                                                       Tancament TV3                    )

Efectivament, si els treus el 155, només els queda demanar, i en un racó, que tanquin TV3. I ja està. Aquesta és la varietat dels arguments. Però tenim un problema. Bé,, millor dit, el tenen ells. Resulta que justament avui és l'endemà de La Marató. I no, no és el millor moment de l'any per anar demanant que desaparegui TV3. Per culpa de la maleïda Marató.

La Marató no només demostra solidaritat i unitat momentània en un país dividit i fracturat on la gent ja no només ha deixat de puja en ascensor amb els seus veïns paramilitars (sobretot en els edificis sense ascensor), sinó que La Marató destrossa discursos unionistes plens de bones intencions. És que no tenen compassió. Els colpistes, vull dir. Naturalment.

Ara imagini’s vostè que Dupond et Dupont, també coneguts com Hernández i Fernández o Thomson and Thompson (depenent de la zona), apareguessin precisament avui dient que adéu TV3. Avui, quan TV3 acaba de recaptar 11 milions d'euros en només 24 hores i per dedicar-los a investigar el càncer. Quedaria molt malament, no troba?

No vull ni imaginar que de la seva boqueta hi sortís una coseta com: “¿Saben aquests que han aconseguit 11 milions? Doncs xapats. I al local que quedarà buit que hi muntin una casa d'apostes. Bé, o la capella ardent permanent de Chiquetete. O un magatzem per guardar-hi totes les lesions de Vermaelen. No ho sabem exactament, però que hi facin alguna cosa de profit...”.

Jo, què vol que li digui, no ho veig. Ara mateix, no.  

Per tant, no és difícil suposar que això de la Marató és una maniobra més del colpisme per desobeir la llei. La Marató és com un escut humà per protegir la seu central de l’adoctrinament de la desinfecció que necessita Catalunya. La Marató és una falòrnia, un romanço i una enganyifa per emmascarar la realitat. Una engalipada per deixar la bona gent unionista sense saber que dir. A més de colpistes, són una colla de boicotejadors de discursos. Mala gent!

Que li apliquin el 155 a La Marató! I que la tanquin! També!