Feia dies que el sumari de l'anomenada Operació Judes era públic. Però fins aquest dimecres no ha caigut en mans de la premsa. I perquè algú els hi ha enviat. I, com ja va passar amb les detencions, a la opinió pública primer li ha arribat una selecció cuinada amb el que interessa que li arribi per instal·lar-li un cert missatge i després li està arribant la resta, que li permet situar-ho tot en un context. Però llavors ja és impossible desinstal·lar el frame inicial.
L'estratègica seria com si anem a la peixateria a veure què hi ha però sense una idea fixa i només entrar ens col·loquen peix de roca per fer un arròs. I un cop ja hem decidit que farem l'arròs veiem que també hi havia una fantàstica ventresca de tonyina, unes esplèndides tellerines, uns calamarcets de costa, un turbot salvatge i “lluritus”. Escolti, que sí, és cert que hi havia un peix de roca excel·lent, però en el context global de l'oferta no era l'opció més interessant. I potser sí que hauria acabat fent arròs, però no necessàriament. Doncs amb el que es filtra per fer certs titulars, passa igual.
¿Estic dient que els detinguts són innocents i que tot és un muntatge? No. Estic dient que el que s'ha filtrat en un primer moment em genera molts dubtes. Sobretot quan parlem de gent que són a la presó acusats de terrorisme. Ho repassem?
(Petit incís: Per no estendre'm més, m'oblido de dues coses per sucar-hi la producció anual de tots els gremis de flequers. La primera és el moment en que es filtra tot això, a quatre dies d'unes eleccions i amb la sempre hiperactiva Junta Electoral més callada que Cayetana en una festa de gent educada. I la segona és comparar què deien els titulars del dia de la detenció i el que ha acabat sortint al sumari. I poso només com a exemple aquest: “Detención de los CDR: Termita, goma 2 y lista de objectivos para atentar”. Al final no tenien cap de les tres coses).
Li transcric literalment quatre de les coses publicades les últimes 24 hores en alguns digitals i després les hi comento. Lamentablement no he fet captures de pantalla de segons quines peces que aquest matí incloïen fotografies de pistoles i que en saber-se que eren per jugar al paintball, han desaparegut.
1/ Es parla d'una conversa telefònica entre Ferran Jolis i Xavier Buigas, dos dels detinguts, i es diu -posant jo en negreta els condicionals- “que provaria que el grup va arribar a contactar amb l'entorn de Carles Puigdemont i tenia plans per arribar el de Quim Torra”.
Sobre el tema Puigdemont es publica el següent: “Durant un moment de la conversa, Ferran li relata al seu company que havia mantingut una cita amb una persona molt pròxima a l’expresident de la Generalitat: ‘Fa qüestió de dues o tres setmanes, vaig organitzar una reunió amb la germana de Lisa. Lisa, perquè m'entenguis, és el nom en clau del que està amb els flamencs a Bèlgica, el manaia, perquè m'entenguis’. Segons els investigadors, no hi ha dubte que Lisa era el nom clau per referir-se a Puigdemont. La germana amb la que es van reunir va ser suposadament Montserrat, que forma part dels propis CDR i s'ha manifestat en multitud d'ocasions al seu favor”.
Però quina merda de conversa en clau és aquesta? Si uso un nom en clau i li haig d'explicar a l'altre qui és el del nom en clau, no cal que usi cap nom en clau, no? I si la germana de Puigdemont pertany a un CDR i els acusats també, es normal que es parlin, no? Però això no vol dir que en la reunió decideixin matar a Kennedy.
I sobre el tema Torra, jo també tinc plans de contactar amb Halle Berry, però em temo que ella no gaires.
I continua la peça: “‘Estic treballant per assegurar-los una comunicació també amb Gandalf, que Gandalf és el que està aquí i ja saps qui és, oi?’. Aquest malnom era l'assignat a Torra, precisa la Guàrdia Civil”. Ah sí?, m'exclamo jo. Què hàbils! I com ho han deduït? Volen dir que no era Manolo el del Bombo? Mai se sap...
2/ Les proves contra en Jordi Ros es van obtenir regirant la brossa que deixava al contenidor. I s'explica la troballa d'un full manuscrit: “El text, tractant-se clarament d'un esborrany, reuneix els elements propis dels comunicats fets públics amb ocasió d'accions dutes a terme en el passat per organitzacions terroristes nacionalistes com ETA o Terra Lliure. Significar que l'escrit es trobava signat amb idèntica signatura a la del document nacional d'identitat de Jordi Ros”.
Home, no és molt habitual enviar reivindicacions terroristes amb la teva lletra i amb la teva firma, més que res per allò de no donar gaires pistes, oi? Per tant tindria poc sentit fer esborranys amb aquest sistema. Però bé, el text del suposat comunicat encara és més desconcertant: “Al sumari, al que hem tingut accés, consta una fotografia de la nota, escrita en català: ‘Només ens estimarem si fem les nostres coses per nosaltres. Hi haurà gent que les acceptarà, acceptarà els nostres actes i serem valorats i estimats pels mateixos o no. Dependrà dels judicis de valor de cada individu o col·lectiu. Mai hauríem de fer les coses per agradar, farem les coses segons el nostre criteri, valor, ètica i la nostra estima’”.
A vostè no sé però a mi, més que a reivindicació terrorista em sona a Paolo Coelho en una tarda espessa y amb molt licor d'herbes.
3/ Sobre tot això de la presa del Parlament tenim que Ferran Jolis va declarar que xerrant amb Xavier Buigas li va dir que el President Torra estava d'acord amb l'ocupació del Parlament “i que els deixarien entrar”. Bé, suposant que això fos cert i no una fabulació, si els deixaven entrar vol dir que hauria estat una ocupació que seria del tot menys violenta, no?. Home, ocupar parlaments no és molt habitual, però ha passat en diversos llocs i en diversos moments de la història. Per exemple, Tejero era un colpista, però no un terrorista, oi?
I 4/ Titular demolidor:
Afirmo: tampoc no cal investigar gaire per saber que una part dels indepes estan descontents amb els polítics. Tenint orelles n'hi ha suficient. I pregunto: Si estaven descontents, com és que suposadament col·laboraven amb dos d'ells?
En definitiva, tinc la sensació que hi torna a haver més pa que formatge. Però tant se val, perquè ja s'ha aconseguit l'efecte buscat. El mediàtic, l'electoral i la cortina de fum que tapi les pífies de Pedro I l'Inconsistent.