Feia tretze dies que el Llarena Solitario o Cid Llaneador (dit amb molt d'amor i respecte, com no podria ser d'altra manera) estava reunit amb si mateix molt fort meditant quin dia ho diria. Tretze dies pensant: “Demà? No, millor demà passat! Ai no, definitivament que sigui l’altre...”. Total, que al final ho ha dit avui.

Avui l'home que reparteix justícia com Terence Hill i Bud Spencer la repartien a les seves pel·lícules, ha agafat la carpeta catalana i ha fet “pam”. I aquest “pam” és el soroll de tancar-la.

Avui ha acabat la instrucció feta per l'home que algun dia haurà de respondre davant la justícia internacional per la seva actuació. I això implica que, justament avui i perquè una cosa va lligada amb l'altra, ha quedat decretada la suspensió de funcions dels diputats catalans elegits pels ciutadans (i les ciutadanes) i que són en presó preventiva gràcies al llarenisme (constitucional). Per tant, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sànchez han quedat cessats de les funcions i càrrecs públics que ostentaven i ara la Mesa del Parlament haurà de decidir si obeeix o no la decisió.

Però mentre això arriba, aquí el gran tema són aquests 13 dies i per què havent-hi un marge de dues setmanes, la decisió l'hem conegut precisament avui, l'endemà de la reunió Torra-Sánchez. I, sobretot i per sobre de tot, per què el Suprem ha tingut interès a filtrar els motius pels quals la decisió ha aparegut avui i no ahir o divendres.

Sí, perquè el tribunal va preocupar-se ahir d'explicar als periodistes especialitzats que no havia volgut donar a conèixer la resolució abans per no obstaculitzar l'inici del diàleg entre Gobierno i Govern. O sigui, que tot allò que la justícia va per la seva banda i la política per la seva té dies de tot. I hi ha dies com el d'avui en què la justícia actua segons el calendari de la política i, a més, vol que ho sapiguem.

Fent això que ha fet, el Suprem reconeix, desconec si conscientment o no, dues coses: 1/ que no estem parlant de justícia sinó de política i, per tant i 2/ que Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i també Dolors Bassa, Carme Forcadell i Quim Forn i Jordi Cuixart són presos polítics. I Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira i Anna Gabriel no són turistes sinó exiliats polítics.

Gràcies senyors Suprem! Gràcies senyor Llarena! Gràcies per dir la veritat, encara que potser ha estat sense voler. Haver-ho fet no serveix de gaire, perquè ni treu ningú de la presó ni fa tornar ningú a casa, però que et donin la raó reconforta molt. Molt! Sobretot que ho faci qui ha causat el despropòsit tunejant la llei.

I el més bonic de tot és que això passi i no passi res.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat