“Suprem, tenim un problema”. Podria ser el resum del que ha succeït aquesta setmana al judici contra el Procés. I aquest problema es diu “Llarena ha construït un edifici que no se sosté i el Suprem ha de posar-hi uns pedaços a veure que en poden salvar”. I això s'explica amb la metàfora de la botifarra amb mongetes.

Les acusacions de malversació i desobediència són greus i poden significar penes no menors. De fet a Santi Vila, per exemple, li demanen 7 anys de presó per la primera de les dues. Però en un plat de botifarra amb mongetes, aquests dos delictes són les mongetes. A veure, que són molt bones, molt sanes i acompanyen molt bé la botifarra, però la gràcia del plat és la botifarra. Les mongetes són l'acompanyament i la botifarra són la malversació i la sedició, els dos grans delictes que sostenen la causa i que justifiquen fins on han arribat. Sense la botifarra, el plat no existeix. Per tant, ha de ser consistent, bona i ha d'estar en condicions.

Quan el poder polític es va desentendre del “problema català” i va passar la pilota a la justícia política, aquesta va decidir que allà estaven ells per salvar Espanya. I van determinar que ja n'hi havia prou amb això dels indepes, que havien anat massa lluny i que havia arribat el moment d'escarmentar-los. I aquí és on va entrar Llarenisme constitucional salvapàtries que no en tenia prou guanyant per 3-0. Van anar a pel 10-0 i donant per bons els gols en fora de joc i fets amb la mà. I així va ser com el Llarenisme constitucional va optar per fabricar una instrucció tan desaforada com faltada de consistència que ara s'ha de provar al Suprem. I com que va passar-se de frenada, d'aquí els plora ara la criatura.

Amb les declaracions d'aquesta setmana, sobretot la d'en Jordi Sánchez, ha arribat el moment de treure la botifarra. I el que ens han tret ha estat una salsitxeta. I feta amb carn de xopped. I estava crua. I freda. Els arguments de qui, segons els que hi entenen, és el millor fiscal que tenen al Suprem, s'han centrat en els famosos cotxes i en un correu electrònic que Sánchez hauria rebut i que l'acusació no ha estat capaç de provar ni si s'havia obert i on, oh terrible atemptat terrorista violent, es parlava de bloquejar un carrer amb uns cotxes particulars. Déu meu, i això és sedició? I això és rebel·lió? Això justifica el sumari perpetrat per Llarena?

Però és que no tenen res més. Tenen els cotxes, tenen aquest correu i tindran declaracions de policies que diran que l’1 d'octubre va haver-hi una violència terrible, però ells saben que amb això no se sosté la causa. Ells saben que amb això a Estrasburg s'embolquen els entrepans de sardines. Per això, a mesura que el fiscal anava preguntant, davant dels nostres ulls la salsitxa s'anava encongint. Però no per culpa dels fiscals sinó de qui els hi va deixar el mort a la porta del seu negociat.  

Efectivament, alguns dels fiscals del Suprem no s'han preparat prou el judici i han comés errors increïbles. I l'advocada de l'Estat ha fet bona la temporada de Coutinho. Però la salsitxeta que havia de ser botifarra no només és immenjable per culpa seva. I aquest és el gran problema de cara al futur: la imatge de la justícia espanyola no es recupera ni canviant la botifarra per angules. Perquè si fins ara no se li ha acudit a ningú servir angules amb mongetes serà per alguna cosa.