Aquí mateix ja ha quedat dit​ que no tinc prou criteri com per jutjar fins a quin punt ha estat encertada o no la gestió político-sanitària dels que han hagut de menjar-se la crisi de la COVID. Tampoc la de Salvador Illa com a ministre de Sanitat. Sí que puc criticar la centrifugació de la gestió cap a qui no té els recursos econòmics per fer-la. Novament es tracta del finançament no resolt d'unes autonomies a qui se’ls hi traspassa un servei -en aquest cas no menor- i no els diners per pagar-lo. Però, en tot cas, això ja era així abans que ell fos ministre i és un tema polític. Sí que puc criticar-li haver-se posat la medalla d'unes vacunes negociades per la UE i no per ell i que tampoc és ell l'encarregat d’administrar-les i ho ha semblat.

Dit això anem a la cosa. I la cosa és el que els companys del NacioDigital Ferran Casas i Andreu Merino avui han publicat que abans de començar el debat electoral d'ahir a TV3 no tots els candidats (i candidates) participants es van fer la corresponent PCR. Dels nou en va fallar un. Qui? Salvador Illa. I la polseguera generada és comparable a la que queda a sobre d'un cotxe el dia que hi ha sorra sahariana al cel i es posa a ploure.

Traiem la lupa, posem-nos la pipa a la boca, una gorra de pota de gall al cap i analitzem la situació. En la vessant política és una qüestió de donar exemple. I en el cas de l’exministre de Sanitat encara mooolt més. Si tots els candidats es fan la prova, ell se l'ha de fer. El primer. Perquè si no, s'acabarà sabent i, a part del mal exemple que dones a la ciutadania (un cop més l'exemplaritat, com els bisbes, polítics i militars que es colaven per poder vacunar-se) obriràs tota mena de sospites que, a tres dies d'acabar la campanya et poden enfonsar en la misèria. Aquest error polític és IN-COM-PREN-SI-BLE i les posteriors explicacions han estat desconcertants.

Ell i el seu partit diuen que el protocol de Salut i les autoritats sanitàries no recomanen que en aquestes situacions es facin proves ni de PCR ni d'antígens. Doncs uns quants ho devem tenir molt mal entès perquè puc dir noms de programes de TV, tant fets a Catalunya com a Espanya i Europa, gravats i en directe, on tot l'equip (TOT) es fa una PCR abans de començar. I no parlo només de sèries on els actors interactuen molt físicament sinó de programes d'entreteniment i de documentals on es guarda sempre la distància de seguretat i tothom va amb mascareta menys qui ha de parlar i al moment exacte de la gravació.

I, esclar que la Generalitat té un protocol. Es diu “Plans de represa del sector cultural. L'audiovisual”. És un document de 21 pàgines aprovat el 3 de juliol del  2020 “pel Comitè Tècnic del Pla PROCICAT per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc”. Després cada empresa en té un de propi. Però permeti'm (i disculpi'm) que li parli de mi. Aquest divendres passaré una prova d'antígens per poder participar dilluns en un programa de TV i d'aquí uns dies en passaré una altra, juntament amb càmeres, d'àudio i producció, per poder gravar un documental. Ei, i tenint-ne ja fet un serològic on va sortir que tinc els anticossos.

Si em toqués anar a un debat de candidats, a més havent estat ministre de Sanitat, o bé ensenyaria que tinc feta la prova recentment o bé me la faria allà mateix, com tots els altres. Per què hauria de ser jo diferent? I potser l'explicació d'aquest cas és molt senzilla, però si no la dones obres la porta a tota mena d'especulacions que et perjudiquen. En tot aquest cas, el que menys entenc és com es pot haver comès aquest terrible error polític. Tant d'spin doctor per acabar relliscant amb una pell de plàtan tan senyalitzada com si fos la pista d'aterratge d'un aeroport, de nit i en un dia de boira espessa.