Ara mateix servidor de vostè podria parlar-li —durant hores— d'aquesta foto de Marta Lasalas que avui ha estat la sensació a les xarxes i de la qual, per cert, ningú n'ha citat l'autoria:

Marta

O podria parlar-li —també durant moltes h—ores- d'una pancarta on s'hi podia llegir “PSOE felón”. O del vídeo penjat a Twitter pel Huffington Post amb el següent text: “Un manifestant a Colón: ‘Volen trencar la unitat territorial d'Espanya, absorbir el regne de València dins d'una gran Catalunya, un projecte nazi’”.

I en el cas que li parlés del senyor que fa aquesta reflexió amb un contingut intel·lectual que podria mocar-se amb les orelles, hauria de posar-li en context qui és l'espavilat en qüestió. I si ho fes, seria gràcies a @VicentFlor, qui ens avisa a Twitter que es tracta de “Juan García Sentandreu, qui fou falangista, president del violent GAV i del "neoforalista" CV. Detingut per la policia per violència de gènere i per assaltar la presentació de llibres”.

En definitiva, que si jo ara li parlés de la concentració del trifachito a Colon irritable, hauria de reconèixer que reunir 25.000 persones a Madrid en un acte del qual els mitjans, sobretot els seus, en parlen sense parar des de fa tres setmanes, ha estat un gran èxit. Sobretot perquè encabir aquesta xifra d'assistents en un espai que seria com una plaça d’Oriente una miqueta més oberta i aconseguir que no es trobessin els tres líders dels tres partits convocants, és una heroïcitat que em provoca molta enveja. Però, com molt encertadament ja va manifestar Isabel Díaz Ayuso: “A Madrid pots canviar de parella i no trobar-te-la més”. I això inclou els trios que uneixen líders desorientats, ultradretans que viuen del diner públic des que van deixar el biberó i partits en li-qui-da-ci-ó.

I, parlant de la senyora Ayuso, abans d'anar cap a la cosa, ha fet declaracions. A la porta de la seu del seu partit al carrer Gènova. Sí, sí, allà on hi van fer obres i les van pagar amb diner negre. I ha reivindicat “la sobirania del poble”. La mateixa que va fer fora del govern d'Espanya els populars. Entenc que potser a causa de la calor, s'ha embarbussat amb el concepte. En general. Però esclar, venim de quan per carregar-se l’1-O, la gent del seu partit i els seus palmeros mediàtics argumentaven que “votar no sempre és democràtic”. SEN-SA-CI-O-NAL!!! La mateixa Ayuso que avui s'ha preguntat si el Rei signarà els indults i “el faran còmplice” de la situació, cosa que ens situa en una interpel·lació al cap de l'Estat perquè no compleixi la (sagrada) Constitució. Segurament perquè ens la vam donar entre tots, sí, però funciona a gust.

Total, el que li deia, que l'acte ha estat un gran èxit d'organització de Rosa Díez, a qui la democràcia va expulsar del Congrés dels Diputats. Una exsocialista que al seu discurs ha dit la famosa frase de Franco “españoles todos” i ha excretat que “s'ha destruït la justícia i l'imperi de la llei”, una cosa amb la qual no hi puc estar més d'acord. I em temo que la justícia europea i diversos organismes internacionals també ho pensen. I, de fet, ho manifestaran aviat. I potser per això la manifestació ha estat el que ha estat.