Aquest dissabte canvien l'hora. Potser el primer acte de desobediència de la nova República seria no fer-lo. D'aquesta manera, quan quedem amb algú a les 4, per posar un exemple, podríem preguntar-li: hora unionista o republicana? I si és del PSC o dels Comuns, “llavors ni tu, ni jo”... i quedes a dos quarts.

Tenint en compte encara l'hora espanyola, resulta que a les 15.27 del divendres 27 d'octubre del 2017 (algú ja farà numerologia amb el 27 i el 7) Catalunya ha proclamat la República. Pim i pam. I ja està. Oi que semblava impossible? Doncs fixi's, tres minuts abans d'aquesta hora, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha comptat els vots emesos pels diputats presents a l'hemicicle, han sortit 70 a favor, 10 en contra i dos en blanc, han cantat Els Segadors i tema resolt. Resolt per avui. I potser per demà. Va, i li incloc diumenge. Dilluns ja ho veurem.  

I precisament la votació era el gran tema a primera hora pels passadissos del Parlament. Xavier García Albiol demanava que fos secreta perquè deia que li constava que “4 o 5 diputats de Junts pel Sí” hi votarien en contra. La majoria indepe també estava treballant perquè la votació fos secreta. Però per un altre motiu: per protegir els seus de possibles responsabilitats penals derivades d'aquest vot. Votar a favor de la independència pot ser considerat sedició i això vol dir presó. Per això ha estat tan important el gest de 4 diputats de CSQP i del qual en parlarem més endavant.

Qui ho té pitjor és la Mesa. Un diputat de l'oposició em deia a l'hora d'esmorzar que intentaria parlar amb alguns d'ells per recomanar-los que no permetessin la votació ja que els poden caure de 15 a 30 anys de presó. Dependrà de la fiscalia. Un altre diputat (o diputada) que no és de la majoria indepe em comenta que ahir el president Puigdemont va fer el més sensat. Sobretot després que es trenqués el pacte al que s'havia arribat amb Madrit (més concepte que mai). Insisteixo, qui m'ho ha dit era de l'oposició.

I xerrant amb uns i altres, ens hem plantat a les 10 i 11 minuts, quan Mariano Rajoy ha començat la seva intervenció al Senat. Un periodista d'un mitjà de Madrid que ho estava seguint en un monitor no ha pogut evitar exclamar: “Coño, a estos del PP les van a explotar las manos de tanto aplaudir”.

Però a aquella hora al Parlament estàvem més pendents del que passava a la sala 1. Reunió a porta tancada del grup de Junts pel Sí. De fora se sentien molts aplaudiments. I llargs. I mentre esperem que surtin, ara ve quan li explico un secret. Fa dies que diversos periodistes que correm pel Parlament fem una porra a veure quin serà el primer país en reconèixer Catalunya. Per un euro ara mateix en pots guanyar uns 100. El més votat és Eslovènia, seguit de Veneçuela i Israel. El meu vot ha estat per Bèlgica, que és com posar un 2 al Barça-Mondoñedo, que si toca, toca.

La reunió de Junts pel Sí ha acabat a les 11.22, però 10 minuts abans ja he vist uns quants diputats pels passadissos. Misteri. El cas és que en Roger Torrent, diputat del grup i alcalde de Sarrià de Ter, ens ha fet el minut i resultat de la resolució que després seria votada al ple. Ens avisa que és un off, per tant no podem gravar. El primer punt és la declaració formal d'independència. Per tant, queda clar que la cosa va endavant. Per cert, si no li ve al cap la cara d'aquest diputat, li recordo que és aquell que és clavat al presentador del programa Cuines de TV3, Marc Ribas. O viceversa.

Són les 11.41 i parlo amb algú que remena les cireres a l'ombra sobre què passarà. Però no avui, sinó a partir de dilluns. Em diu que “a curt termini ens poden matxucar, però això ho farien igual. Si proclamem, al menys aguantem el relat a mig termini i potser algun país ens reconeix”.

A les 12.08 ens comuniquen que el ple s'endarrereix fins a 2/4 d’1. Per què? Ni idea. Des de 3/4 de 12, el Govern està reunit al pis de dalt esperant l'inici. És una reunió informal. Els alcaldes ja omplen l'Auditori del Parlament. Allà, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), els fa un breu discurs del qual no en puc dir res perquè ens separa un pis i no se sent. Quan acaba, els alcaldes criden in, inde, independen-cià, un lema que a partir d'avui ja no té sentit, perquè ja som independents.

Baixo a veure uns quants d'aquests alcaldes i em creuo amb un col·lega que em diu que les propostes de consideració aniran juntes. Què vol dir això? Doncs qui m'ho comunica és molt clar: “a les 3 podríem ser fora”. A baix, el sentiment majoritari es resumeix en la frase que em diu en Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar: “Serà dur, però cal resistir”. Són les 13.20 i sonen els timbres convocant el ple. Un ple que comença a les 13.24 amb un clàssic. La presidenta dient: “Senyor Carrizosa, per què em demana la paraula?”. I el portaveu de Ciutadans la demana per queixar-se dels crits dels alcaldes, a qui anomena “convidats” i que poca estona abans de l'inici del ple, com ja ha quedat explicat, expressaven un lema de quan Catalunya formava part de la monarquia espanyola. Carrizosa aprofita per demanar un comportament correcte al públic que és a l'hemicicle.

Tres minuts més tard demana la paraula el portaveu del PP, Alejandro Fernández. Es queixa que no s'ha permès entrar dos convidats seus i, en canvi, sí a 700 alcaldes. La presidenta Forcadell li diu que no és així. I ara sí, comença el ple previst amb intervencions dels grups de més gran a més petit. Per tant, engega Carlos Carrizosa (Ciutadans). Amb dos moments a comentar: 1/ quan es queixa que no sap quant temps té perquè li han posat en marxa el cronòmetre més tard i la presidenta li diu que millor, perquè això vol dir que tindrà més temps i 2/ quan al final de la intervenció diu “no permetrem que es trenqui Espanya i que ens divideixin” i mentre, trenca la resolució de Junts pel Sí i la CUP. Quan acaba el seu grup l'aplaudeix dret.

A les 13.42 intervé Eva Granados (PSC). Diu que al seu grup no els agraden “les adversatives del tipus Catalunya o Espanya sinó les copulatives: Catalunya i Espanya. No ens facin escollir. Volem un país sencer”. Es mostra en contra de l'aplicació del 155 “però és conseqüència de l'actitud del Govern i del greu error que estan a punt de cometre”.

Deu minuts més tard, torn per a Marta Ribas (CSQP). Creu que “avui es perpetren dues grans barbaritats: el 155, que tindrà conseqüències a tot l'Estat, i la resposta amb el DUI, que no ens protegirà del 155 i empetiteix la majoria social”.

A les 14.01 puja al faristol Alejandro Fernández (PP). Fa un discurs dur on li diu a la majoria indepe que “durant 5 anys han tret a passejar la pitjor cara del nacionalisme identitari populista”. I després se centra en el vicepresident Oriol Junqueras, que “plora quan ha d'assumir les seves responsabilitats”, té “una cursileria aflautada” i a qui recorda que “a la política es ve plorat de casa. No ens plori més”. Després de dir que “Espanya no és caspa, és meravellosa”, acaba la intervenció amb un Visca Catalunya i Viva Espanya.

A les 14.10, torn per Carles Riera (CUP), que dedica la seva intervenció als Jordis. Recorda que el pas que fan avui el fan “sense por... o amb una por compartida amb tendresa, que és coratge”. Diu que “cal construir la república amb resistència pacífica” i acaba amb un “Visca la Terra!”.

14.22. En nom del grup majoritari, pren la paraula Marta Rovira. Fa un discurs sobre i a favor del diàleg, però recorda que “la majoria de vegades, els acords fruit del diàleg han estat dilapidats i vulnerats” i creu que “la unitat d'Espanya està per sobre del diàleg”. En relació a la denuncia feta al ple d'ahir per Inés Arrimadas, que ha estat declarada “persona non grata” per l'ajuntament de Llavaneres (govern Esquerra-PDeCAT), Rovira diu que els ha trucat per reprovar la decisió i aprofita per denunciar que policies de paisà la segueixen i li fan fotos sortint de casa seva.

Un cop acabada la intervenció de Rovira, Arrimadas demana la paraula per sol·licitar un temps extra pels presidents dels grups parlamentaris i es queixa que el president no hagi intervingut en cap moment. La presidenta del Parlament li diu que el reglament del debat està taxat i no accepta la seva sol·licitud. Al final li dóna tres minuts per al·lusions i la líder de Ciutadans diu que hi ha una topada social sense precedents i que el que està passant és un insult als avis que van lluitar per la democràcia i als represaliats del franquisme. 

Són les 14.43 i Miquel Iceta diu que, efectivament, el reglament diu el que diu, però que un dia com avui els presidents dels grups haurien de poder intervenir. Seguidament Xavier García Albiol sol·licita el mateix i la presidenta Forcadell els respon que això s'hauria pogut demanar a la junta de portaveus. Demanda denegada.

Seguidament han començat les diverses votacions, amb el moment pànic perquè s'ha espatllat la pantalla de la presidenta. Sort que ha aparegut un informàtic màgic i ho ha solucionat en 15 segons. Exactes. La república no pot esperar més!

A les 14.52, quan tocava votar les propostes de Junts pel Sí i la CUP, Ciutadans i PSC han marxat de l'hemicicle. Roger Torrent ha demanat poder fer la votació del primer punt (ja citat més amunt) per crida i amb urna. O sigui, amb vot secret. PP i CSQP s’hi han negat. Els populars treuen diverses banderes espanyoles i catalanes i les posen als escons. Anna Gabriel demana la paraula per posicionar el seu grup sobre el vot secret. Li donen suport. Xavier García Albiol demana la paraula per queixar-se: “com volen declarar la independència si no tenen nassos de donar la cara” i en castellà crida “¡Son unos cobardes!”. El PP marxa de l'hemicicle i jo em quedo. Concretament em quedo atònit. No demanava Albiol a primera hora una votació secreta? Per què ha canviat tan radicalment de criteri? Ni idea.

S’aprova per assentiment el vot secret i toca esperar que arribi l'urna. Ho fa a les 15.02. Roger Torrent demana que sigui llegida la proposta de resolució que servirà per proclamar la república catalana. La presidenta la llegeix. La votació comença a les 15.07. Els diputats són cridats un a un i per ordre alfabètic. Quan vota, el grup de CSQP ensenya el "no" que du escrit al paperet. Ben clar. Davant de les càmeres. Perquè quedi clar el què voten. Però, ho fa tot el grup? Nooo! Quatre dels onze diputats es resisteixen. Són Albano Dante Fachin, Joan Giner, Ángels Martínez i Joan Josep Nuet. Ells voten en secret. És la manera que tenen de solidaritzar-se amb els diputats de la majoria de cara a possibles responsabilitats penals. Ho piula l’Albano: “Ahir vaig dir clarament la meva postura sobre la DUI i així votaré. Però no li ensenyaré el meu vot als que reprimiran els que voten diferent”. Quan vota Carles Puigdemont, la cambra aplaudeix. Quan ho fa la mesa i la presidenta també.

El recompte ha començat a les 15.20. Un dels vots donats en principi com a “en blanc” al final és un “Sí molt petitet”. El resultat ja el sap. A partir d'aquí, fora de l'hemicicle, moltes abraçades. Però moltes de moltes. Fins i tot se m'ha abraçat a mi gent que no tenia el gust. ¿Sap el mapa aquell que treuen quan hi ha molts llamps? Doncs si avui el fessin amb les abraçades al Parlament, hi apareixerien milers d'impactes.

Fa més de mitja hora que ha acabat el ple i un munt de gent omple la zona del final de l'escala principal del Parlament (si puges) o de l'inici (si baixes), just davant de la porta del despatx del president. Pugen els alcaldes. Criden “llibertat”. Hi ha més gent que espai.

A les 16.12 surt el president per participar en un acte improvisat que es fa allà mateix. Prenen la paraula Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona i en nom de tots els alcaldes, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, que usa dos cops la paraula pau i dos cops més “pacifica”. Acaba amb un Visca Catalunya que tothom contesta amb un “lliure”. Error! Greu!!! Molt! Però, no som ja lliures? No som una República? No ho sé, potser és falta de costum. Tot és massa nou.

Quan surto encara em trobo dues persones, d'aquests que saben de què va la cosa i que em diuen: 1/ “I ara, en formació tortuga” i 2/ “Ara sabrem que és una castanyada de veritat”. Si, fa cara que serà així. Veurem fins on arriba.