La baixa participació ha demostrat que les eleccions no s'havien d'haver fet avui. S'ha produït l'efecte “precandidats del Barça”, consistent en que per fer-se propaganda, s'hi pot presentar qualsevol. Doncs bé, els recursos presentats serien això. I així acabem regalant pizzes i tatuatges. I la democràcia hauria de ser una cosa una miqueta més seriosa. Mai sabrem si votant al maig els resultats haurien canviat, però avui s'ha coartat el dret a vot de molts catalans.

Els blocs es mantenen. S'han redistribuït, sobretot el de l'espanyolisme per l'entrada de Vox, però a pesar de les guerres brutes, les baralles, el desgast, i tota la resta, estem igual. 50 a 50. Al bloc indepe, la ruptura del món postconver ha donat la victòria al PSC.

La gestió de la COVID no ha afectat als dos partits que han estat la cara de la crisi. Ni al PSC d'Illa, la gran imatge de la pandèmia, ni a l'Esquerra que tenia les conselleries més implicades en el dia a dia. De fet durant la nit electoral ningú ha parlat de COVID. Com tampoc se n'ha parlat durant la campanya.

L'explosió de Ciutadans dibuixa i explica el nou mapa polític de l'espanyolisme nostrat (o constitucionalista o no independentista, digui-li com vulgui). Aquest partit artificial s'ha trencat en dues opcions oposades. Els catalans que fa tres anys van creure que Ciutadans era la millor recepta per frenar l'independentisme s'han escindit entre una majoria que ha optat per la proposta de solució dialogada del PSC i un sector dur que ha marxat a Vox.

Illa era el candidat idoni per arrossegar aquest vot, com Biden va ser-ho per guanyar a Trump. Candidats que els seus rivals creuen que no són els més indicats, però sí que ho són pels seus votants, que com el seu propi nom indica, són els que els voten. El PSC ha fet valdre que és un partit implantat al territori, que forma part del país. Al teu poble tu saps qui és el del PSC perquè ho ha estat sempre. Amb altibaixos, desbordat per l’1-O on tot era o blanc o negre, però torna a ser aquell partit que omplia el Sant Jordi i se li quedava gent a fora.

Esquerra no és només ampliar la base, també és la via dialogada amb el PSOE per intentar sortir d'on som. El repte serà aconseguir-ho, però abans haurà de decidir amb qui pacta. I, sobretot, què pacta, com ho fa i com ho explica. Per primer cop han guanyat a Convergència, encara que ara sigui la post. Saber gestionar-ho serà la llavor de com serà el seu futur. Ells tenen la clau de com serà el nou Govern. O si repetirem eleccions.

Es veia venir que a Junts l'afectaria la trencadissa amb el PDeCAT. I amb el PNC. I amb la resta de miquetes en que ha quedat convertit aquest espai. Amb uns resultats tan ajustats, tots els vots són bons, sobretot els 75 mil que han anat a parar als seus excompanys. Si deixa de dur el pes del govern potser tindrà temps i forces per intentar refer el seu escenari i anar recuperant efectius. Estan condemnats a entendre's amb un PDeCAT a qui l'interessa el paraigües de la marca Puigdemont i que li dóna a Junts la seva força municipal.

Vox és l’“A por ellos, oé”, però no només. És la via unilateral que vol a tots els indepes a la presó, sí, i també és la crisi i l'emprenyament. I entre tots els hem engreixat. Perquè si a la bèstia li dones menjar, la bèstia creix. L'han votat més de 200 mil catalans i tindran grup parlamentari. Això vol dir ser a les comissions de treball del Parlament i presidir-ne alguna. La previsió és que les performances de Ciutadans als escons quedaran com la festa de final de curs de la classe dels dofins. Però això pot ser també posar-los davant del mirall perquè no és el mateix ser al carrer cridant que a dins havent de fer coses.

La CUP, sense fer soroll, quasi torna a ser el partit post David Fernández, quan van tenir el seu gran moment. I els Comuns es queden on eren. Tots dos hauran d'estar a l'espera de la decisió d'Esquerra. Escalfaran a la banda fins que els d’Aragonés i Junqueras decideixin si juguen amb una tàctica 4-3-3 indepe o 4-3-3 d'esquerres. El PP ha partit l'efecte Cayetana o venir de fora a esguerrar la feina del dia a dia. Què és el PP de Catalunya ara mateix? Si ets espanyolista, per què hauries de votar-lo? Què t'ofereix? Un cop més es demostra que un gran candidat no és suficient.

Total, que en general els catalans (i també les catalanes) han votat per la reconstrucció. Ara els partits han d'implementar aquest mandat. Com? Demà ho començarem a saber, però és evident que caldrà gastar cadires.

I ara què passarà? De moment Salvador Illa ja ha anunciat que es presentarà a la investidura sabent que no serà el nou President. A partir d'aquí, comença la partida.