Ja tenien raó, ja, els que deien que un cop acabat el 2020 tot seria meravellós. Perquè, esclar, el virus, la natura, vaja, el que vindria a ser la vida, funciona amb els calendaris que els humans ens hem inventat. I com que a les campanades del 2020, ara fa un any i tres dies, tots vam menjar els raïms de la sort i duent roba interior vermella, que encara ens proveeix de més sort, l'any va ser fantàstic. Com ja ho és aquest.
Total, que el 2021 ha començat posant de moda un munt de coses: 1/ la paraula “rave” entesa com a festa amb soroll, pols i morts vivents, 2/ la discussió sobre si hem de pronunciar-la “reif” o rave, com l'hortalissa, 3/ Llinars, 4/ el pentinat impol·lut i el color negre no menys perfecte del cabell d'una senyora després de 40 hores de festa en un femer i que ha aparegut a tots els vídeos, i 5/ els pits de la citada senyora. Com veu, un festival de novetats. Però, no se'n vagi que ara vénen les novetats de veritat, les político-institucio-governamentals.
Abans d'acabar el maleït 2020 (carai, quina diferència en relació al 2021 també en això, oi?) vam tenir una sobredosi de propaganda de pobres senyores (sobretot senyores) vacunades per terra, mar i aire. La seva imatge va ser portada fins i tot al catàleg del supermercat de la cantonada, on pagues dos fregalls i te n'emportes tres. Ens avisaven que venia una allau de vacunes caigudes del cel que seria millor sortir al carrer amb casc per evitar maldecaps. I mai millor dit. Bàsicament per l'impacte de tanta vacuna als nostres desvalguts cranis.
I set dies després, què tenim? Que, què tenim? Doncs que la jornada dels innocents van vacunar una persona, cosa que té molt de mèrit perquè encara que fos sense voler, en podrien haver vacunat a dues. Però no, van preferir deixar aquesta espectacular xifra pel dia 1:
Mirant-se les dades, ja hi ha qui ha fet càlculs. Si s'han rebut 60 mil vacunes i només n'han administrat el 13% (a Madrid un 6), abans veurem un Camp Nou ple a vessar amb el públic cridant enfervorit els noms de Coutinho, Démbélé i Griezmann que les catalanes (i els catalans) vacunats de COVID. La ràpida reacció del Govern ha estat dir “és que el gos se'ns va menjar els deures”, també conegut com “lesque”. És que les neveres de les vacunes van quedar-se al túnel de Calais, és que a les residències cal un consentiment de les famílies, és que en cap de setmana no vacunem i ara sí que ho farem, o és que els equips de vacunació estaven de vacances. Coses que, com tothom que tingui ulls a la cara pot veure, menys la dels camions, es podrien haver previst totes.
Però tornem a la famosa rave. Ha estat memorable l'espectacle dels dos partits de Govern espolsant-se les culpes pròpies i escopint-les a l'altre. Interior de Junts i Salut d'Esquerra ens han regalat una nova sessió de desprestigi de la institució. I en van... Crec que no és molt difícil entendre que a la gent li llepa un peu i la majoria de l'altre les disputes internes i les estratègies electorals. Sobretot i justament ara, quan està passant el que està passant.
Patim una pandèmia que no s'havia mai en la història d'una humanitat contemporània més global que mai. La gent està renunciant a fer la seva vida, a no poder enterrar els seus morts, a no poder celebrar les festes amb la seva família i a no poder abraçar pares, fills i néts. Hi ha 300 mil persones que encara no han cobrat res del seu ERTO i centenars de milers no saben si a partir del dia 7 tornaran a confinar-nos i ells aniran a l'atur, perdran la feina o hauran de tancar el seu negoci definitivament. Els menjadors socials cada cop estan més plens i les cues per recollir aliments cada dia són més llargues amb més persones d'aquelles que en diuen “com vostè i jo”. I, amb aquest panorama la discussió és “jo no vaig dir res perquè era cosa teva i et vaig preguntar i tu no em vas dir, però quan m'ho vas dir jo vaig entendre que...”.
És la institució, amics meus! Sou conscients del mal que li esteu fent? Esteu convençuts que al final la gent us acabarà votant. Amb el nas tapat i amb la papereta passada per lleixiu. Però, i si no? I si us esteu apunyalant en excés? I si al final acabeu sortint tots (i totes) en globus? I si això passa, de què us hauran servit els càlculs electorals i l'estratègia del disbarat i del desgast total? I on haurà quedat la imatge de la Generalitat? Bé, per ser més exactes: sou conscients on haureu deixat la imatge de la Institució?
Però pot passar una altra cosa encara més entretinguda i és que l'electorat decideixi que els dos partits de Govern, aquests que s'odien tant, hagin de tornar a pactar. SEN-SA-CI-O-NAL! Però això és tema per un altre dia, que l'any encara pot empitjorar.