Avui fa 15 anys de l'accident del Iak-42. 62 militars espanyols i 13 tripulants bielorussos van morir en una muntanya de Turquia perquè volaven en un avió que estava condemnat a estavellar-se. L'accident va ser una desgràcia terrible, però encara ho va ser més la gestió posterior duta a terme pel ministeri dirigit llavors per Federico Trillo, pel govern presidit per José María Aznar i per l'Estat.

Va ser una cursa de tots tres a veure qui humiliava, mentia i enganyava més els familiars de les víctimes. És impossible trobar més inhumanitat i més indignitat.

Primer van amagar-se darrere de la fatalitat per intentar tapar que els viatges de les tropes destinades a l'Afganistan es subcontractaven a empreses sense garanties que volaven amb avions de fireta a càrrec de tripulacions esgotades per la falta de descans.

Després, per acabar ràpid amb la qüestió, van agafar les restes que els van semblar bé i, sense fer cap prova d’ADN, van repartir-les entre els familiars. Barrejades. 30 dels cossos van ser lliurats a qui no corresponia. Un forense va explicar que en un dels “pacs” hi havia un peu que calçava un 43 i un altre un 45.

Un cop acabat el funeral, algunes famílies van demanar poder obrir els taüts i el Ministeri de Defensa va negar-s’hi amb l'argument que eren ordres de la justícia turca. Les autoritats d'aquell país van negar rotundament que haguessin prohibit res.

Cinc mesos després de l'accident, uns quants familiars van visitar el lloc on havia caigut l'avió. Encara hi havia restes personals dels morts escampats per la muntanya. Va ser quan va saber-se que la identificació dels 62 cossos l'havien fet en tres hores i dos quarts dues persones enviades des de Madrid.

I podria estar estona i estona explicant barbaritats, però crec que amb un detall es remata perfectament el despropòsit. Luis Bárcenas (que va aconseguir tenir 48 milions d'euros en comptes a l'estranger) va declarar a l'Audiència Nacional que va donar-li a Federico Trillo diners de la caixa B del PP per pagar la defensa dels militars acusats de ser els responsables de l'accident. Les paraules fàstic i vergonya queden ostensiblement curtes per descriure el despropòsit moral.

El risc zero no existeix i la fatalitat treu el cap cada dia, però davant d'un cas com aquest o com el del metro de València hi hauria d'haver un mínim de decència humana. Un Estat existeix, entre altres coses, per protegir els seus ciutadans. Però, esclar, si encara hi ha víctimes del terrorisme que no han estat reconegudes com a tals, què podem esperar que passés en un cas en què el partit que s'ha apropiat de la paraula i de la idea d'Espanya posava en risc la vida dels seus militars per estalviar-se uns euros?

Per cert, per agrair-li els serveis prestats, Federico Trillo va ser premiat amb el càrrec d'ambaixador a Londres. És el Trillo que l'any 2013 vam saber que havia rebut 185.256 € en sobresous de diner negre procedents del finançament il·legal del PP i que el 2015 vam saber que havia rebut 354 mil euros d'una constructora. Exactament aquest.