La vida poc a poc va tornant a una cosa semblant a la normalitat a una velocitat usainboltianana. D'aquí dos dies anirem pel món explicant què vam fer durant el confinament, però sense voler recordar per què vam estar confinats. Memòria selectiva d’autoprotecció. Però que oblidem per què hem passat pel que hem passat no vol dir que no hagi succeït i no impedeix que vulguem saber què ha succeït i a quanta gent li ha passat. Comença a ser el moment de passar comptes. I mai millor dit, perquè la cosa va de xifres.

Ha acabat l'estat d'alarma, som a la nova normalitat de l'estat de represa i faci el favor de remar molt fort que això s'enfonsa, sí, però la xifra de morts continua, efectivament,  en un estat, però el pròxim a la unió entre el Mago Pop, el Mag Lari i l’Enric Magoo. L'altre dia van desaparèixer dos mil (SÍ, DOS MIL) morts de la llista oficial de defuncions causades pel coronavirus i hi ha 13 mil morts (SÍ, TRETZE MIL) que, segons Fernando Simón, “no tenen ubicació”. “Ubicació”, el concepte.

Servidor de vostè, innocent, comprensiu i de bona fe com pocs (i com poques), entén les dificultats per les quals hem passat. De sobte els hospitals es van omplir de gent que moria sense parar per culpa d'un virus del qual encara avui no en sabem gaire i que segons uns viròlegs era A i segons uns altres era Z. I per despatxar mil cadàvers al dia sense complicar-se gaire la vida (la poca que quedava), a la llista oficial de decessos per COVID només hi entraven els morts diagnosticats. Per tant, els morts amb tots els símptomes, però sense tenir la prova feta, en quedaven fora. I aquí va començar la màgia.

I així ha estat com aquesta setmana han desaparegut aquestes dues mil persones (DUES MIL) del recompte. Que llegit així sembla poca cosa, però quan servidor veu aquests números imagina dos mil fèretres en fila. I dues mil famílies perdent un ésser estimat posades en fila. I uns quants milers de persones perdent un amic, també en fila. I llavors la xifra immediatament deixa de semblar poca cosa. I jo ja ho entenc que tot és molt complicat, perquè com he dit abans sóc molt comprensiu i tinc molt bona fe, però això del “ara trec dos mil morts que abans hi havia posat”, com a mínim és frívol. I una manca de respecte pels morts, els seus familiars i amics i pel conjunt de la societat.

“Nos quedan 13.000 fallecidos ahí, pero no podemos ubicarlos ahora”, va dir divendres Fernando Simón. Home, a veure, fins i tot per algú tan comprensiu com servidor de vostè, no tenir ubicats 13 mil morts quan la xifra oficial és de 28.313 demostra que el “protocol” de recompte és millorable. I dic “millorable” per allò que deia de la comprensió i tal. Aquests 13 mil morts han estat enterrats o incinerats sense autòpsia (perquè era impossible fer-les) i si el criteri aplicat quan van morir és que amb símptomes però sense prova no eren morts per COVID, la ubicació mai serà 100% correcta sinó “valorativa”. A ull. A aquestes alçades no tenir “ubicats” 13 mil morts vol dir que no els tindrem ubicats mai amb certesa. Perquè és impossible documentar-les.

El fotoperiodista Gervasio Sánchez denunciava dimarts a Can Melero (Tot es Mou-TV3) que a ell i als seus companys de professió se'ls va impedir treballar durant els moments més bèsties de la pandèmia. Hi havia ordres de no permetre que cap fotògraf accedís a la realitat. I és així com no hem vist cap mort. I sense haver vist la realitat, la realitat no existeix. I per això avui hem oblidat la realitat de fa només dues o tres setmanes i li hem perdut el respecte al virus. Però és que en Gervasio Sánchez, reputat professional de la cosa, va fer dues grans reflexions: 1/ El món més global, més digital i amb més canals d'informació no té documentada la pandèmia més global, més digital i de la qual més se'ns n'ha informat. Algun dia voldrem explicar què va passar i en un món on tot és imatge pràcticament no hi haurà cap imatge, i 2/ Amagar la realitat és un intent d’infantilitzar la societat.

I aquesta és la gran paradoxa. En un món on veiem cada dia la mateixa xifra de fotos que els nostres pares en deu anys i en 24 hores rebem l'impacte de les mateixes notícies que els nostres avis en tota la vida, la COVID-19 és virtual. El control de la informació ha estat total i no sabem quants morts ha causat ni els hem vist. I després alguns se sorprenen de les teories de la conspiració que circulen...