Això no s'atura. Sembla que fa una eternitat que va plegar (o va ser dimitit, o com en vulguin dir) l’exconseller Baiget i aquest matí n'han plegat tres més. De consellers. I de propina un secretari de Govern. I a la tarda ja teníem substituts i substituta. La vida continua.

Total, que cinc minuts abans de les 5 de la tarda, hora prevista per a l'inici de l'acte de presa de possessió, a la zona de gràfics i càmeres disposada al Saló Sant Jordi hi havia més càmeres i gràfics (però molts més) que espai. Al final, la sempre eficient (i més comprensible del que alguns es pensen) gent de premsa de Palau ha habilitat més espai per davant de la línia prohibida, que és aquella que no es pot creuar.

A l'hora en punt han entrat tots els consellers i conselleres amb el president Puigdemont i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Els que plegaven, s'han situat a l'esquerra. Els que havien de prendre possessió, al mig. I els veterans, inclòs el nou conseller Puig, que en una setmana ja les ha vist de tots colors, a la dreta. Darrere seu a la banda esquerra, Artur Mas i tres membres de la Mesa del Parlament: Lluís Coromines i Anna Simó de Junts pel Sí i David Pérez del PSC. Darrere seu alguns càrrecs del govern. I a l'altra banda, familiars dels consellers cessants i dels nous. Tothom a preu dret.

El nou secretari de Govern, Víctor Cullell, ha anat llegint els decrets de cessament i de nomenament. Neus Munté, com ha reconegut posteriorment, estava visiblement emocionada. Les fórmules de promesa dels nous consellers al requeriment del president han estat un “Sí, us ho prometo” de Jordi Turull (Presidència i portaveu del Govern), un “Sí, ho prometo, president” de Clara Ponsatí (Ensenyament) i un “Sí, prometo” de Joaquim Forn (Interior).

A les 17.11 el president ha pres la paraula per parlar molt bé dels que plegaven (que tot i cessar, no han estat cessats, segons ha explicat en públic i en privat Carles Puigdemont, sinó que han marxat). I, en aquell moment he recordat que també la cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha parlat molt bé d'ells i d'elles. I no he pogut evitar pensar que el millor que et pot passar per millorar el teu ego és deixar de ser conseller. Les lloances eren escoltades per un govern amb tres consellers sense corbata: Junqueras, Comín i Puig. Quan el president ha destacat molt (però molt) la paciència de Meritxell Ruiz (exensenyament) i Neus Munté (expresidència i exportaveu), aquesta última s'ha tornat a emocionar.

A les 17.22 ha acabat l'acte oficial i el nou Govern ha anat cap a la Galeria Gòtica a fer-se la foto oficial. Eren les 17.29 quan tothom estava a punt i el president anava dient que en faltaven dues, fent el número amb els dits de la mà dreta. De seguida ha arribat Ponsatí, però Borràs no apareixia. Els periodistes han començat a fer bromes de l'estil “deu estar comprant les urnes”. Finalment ha aparegut, però mentre esperàvem, el veterà multiconseller Vila donava copets a l'esquena al nou conseller Forn. 

Mentre les càmeres disparaven sense aturador, un fotògraf anava xiulant Over the rainbow. I ha aconseguit enganxar-la a més d’un (i d'una) dels presents.

Acabada la foto, xerrades disteses de tothom amb tothom. Topo amb Artur Mas i li comento que està molt (molt) morè i que fa molt bona cara. “Esclar, jo no estic en tot això...”. Quan li demano si ell ha estat en el cosit de la crisi, somriu. Això em fa sospitar que hi ha participat i no precisament a l’ombra. Per allò del morè, no sé si em capta...

A les 17.43 hem estat convocats al traspàs de poders Munté-Turull. L’han fet al despatx oficial situat en un dels laterals del Saló Sant Jordi. Davant dels fotògrafs, l’exconsellera li ha regalat al nou conseller un exemplar de la Declaració dels Drets humans. I després li ha tornat a regalar perquè han vingut els càmeres.

Turull ha dit que no ens demanarà els cent dies de cortesia perquè no hi arribarem, ja que l’1 d'octubre és abans. Ho ha dit tres cops. Per als fotògrafs, per als càmeres i a les declaracions que ha fet a la premsa i que no estaven previstes. Munté, per la seva banda, ha destacat que són molt amics i, recordant la seva època com a diputada, ha dit que ha estat el millor cap que ha tingut.

Mentre passava tot això, m'he dedicat a mirar què hi ha a la taula d'una consellera el dia que plega:

Un cop fora, m'he trobat Xavier Trias, que estava content perquè un estret col·laborador seu ara és conseller (Forn era la seva mà dreta a l'Ajuntament de BCN). Però, amb aquella ironia que gasta últimament, ha afegit “llàstima que ara tinc un problema perquè em quedo sense ell”.

A les 18.03, el president Puigdemont ha sortit del seu despatx. Corbata afluixada, botó superior de la camisa descordat, maleta de feina i una bossa fosca, com de botiga de roba. S'ha aturat a xerrar amb el conseller Comín, que era allà mateix. Han parlat força estona. Relaxadament i rient molt. Quan han acabat, s'ha adreçat cap a en Quico Sallés (periodista de La Vanguardia Digital) i un servidor per fer-la petar. Del que es pot explicar, crec, destaca que ens ha comunicat que no calia que aquesta nit féssim guàrdia a Palau perquè ja no passarà res al Govern fins a l’1 d'octubre i que ha mostrat el seu enuig perquè veu a la premsa notícies inventades sobre preteses reunions seves que no han existit mai. Quan li he preguntat si la crònica podria titular-se “desactivada l'Operació Patrimoni” en referència que ara el Gobierno ja no pot anar contra el patrimoni de cap conseller o consellera, bàsicament perquè no en tenen, el president ha somrigut i ha marxat escales avall en direcció a Girona, on a la nit hi té un acte.

I així s'ha acabat a Palau un nou dia d'aquells que quan et lleves, mai saps ni com, ni on, ni amb què, ni amb qui acabarà.