De vegades veus o llegeixes coses de segons qui amb les quals no hi estàs gens d'acord i les ignores. I, de vegades, veus o llegeixes coses de segons qui, amb les quals tampoc no hi estàs gens d'acord però intentes entendre per què aquest “segons qui” ha escrit el que ha escrit. I això és el que m'ha passat amb aquesta piulada d'ahir i la corresponent resposta:

Fa referència a l'entrevista que el programa de TV3 Preguntes Freqüents li va fer al president Carles Puigdemont a Brussel·les i que va ser emesa dissabte a la nit per aquesta cadena.

Ho reconec. Tant la piulada com la resposta me les vaig llegir diverses vegades per intentar entendre-les. Però no el que diuen, que fins aquí hi arribo, sinó per què ho diuen. El motiu, no l'efecte. O sigui, com gent a qui no tinc per sectària i que jo creia que eren d'esquerres comparen el president de la Generalitat amb Luis Bárcenas o Rodrigo Rato. La veritat, em costa molt assimilar aquesta postura.

El president de la Generalitat és un delinqüent? I és comparable a Bárcenas? De veritat? Carles Puigdemont s'ha fet, presumptament, un patrimoni a base del diner negre que diverses empreses pagaven al seu partit a canvi de favors i adjudicacions? Ha repartit, presumptament, diner negre entre els líders del seu partit? Les seves accions han servit per pagar amb diner negre les obres de la seu del seu partit? Ha destruït els discos durs dels seus ordinadors per eliminar les proves de tot plegat? Sí? Doncs llavors que em disculpin la senyora Queralt i el senyor Marí-Klose perquè ho tenia mal entès.

I també tenia mal entès el que ha succeït els últims anys en aquest país. I quan dic “aquest país”, naturalment parlo de Catalunya. Jo creia que la involució iniciada amb la reforma de l'Estatut impulsada per Pasqual Maragall era la que ens havia abocat a aquesta situació. Maragall, inventor del federalisme modern, va confiar en l’“apoyaré” d'en ZP, es va creure que a l'altra banda hi havia algú i va acabar defenestrat pel seu propi partit. Sé que no és habitual penjar enllaços d'altres mitjans per no donar-los clics, però recomano la lectura d'un article premonitori de Maragall publicat a El País el febrer de l'any... 2001!!! I després recomano llegir el desencís de Maragall, només un parell d'anys després. Era el juliol del... 2003!!! I, finalment, recomano la lectura d'aquesta crònica publicada també a El País el novembre de l'any 2007, quan algú tan poc indepe com José Montilla avisava del que estava venint:

Al final ha acabat passant el que deien Maragall i Montilla que passaria. Dos presidents de la Generalitat que no eren precisament convergents. O és que és això el que no li perdonen la senyora Queralt i el senyor Marí-Klose a Puigdemont, que sigui convergent? ¿Qualificar de delinqüent el president de la Generalitat i comparar-lo amb Bárcenas és un prejudici ideològico-partidista? És que si ho fos, els recomano mirar-se aquest discurs d’Albano Dante-Fachin, la persona que potser els ha dit més cops corruptes als convergents i que els ha acusat més cops de cometre irregularitats. Un discurs que es resumeix en una frase: això ja no va d'independència, va de democràcia. DE-MO-CRÀ-CI-A, els sona la paraula?

I crec que després d'això, no cal afegir res més. Bé, potser sí una última cosa: continuo sense entendre ni la piulada ni, sobretot, la resposta.