És a totes hores. Per twitter, mar i aire, que diria en Carles Capdevila. I sense avisar. A traïció. Aprofiten que estàs badant i... PATAPAM! Ja te l'han clavat. I mai millor dit. Amb primers plans de detall. No fos cas que aconseguissis evitar la imatge mirant cap a una altra banda de la pantalla. I és una vegada i una altra. Sense parar. I quan et penses que ja està, hi tornen. És un bucle sense final. I el més terrible és que som davant d'una perversa evolució d'una altra pràctica visual que durant pràcticament un any ja ens va posar fins i tot els pèls dels genolls de punta. Se'n recorda, oi, d'allò dels pals pel nas?

Sí, és que tot això va començar amb el putu pal pel nas. Jo crec que ni reencarnant-me trenta quatre vegades, no necessàriament totes com a humà, aconseguiré veure tants pals diferents entrant per tants nassos diversos. Tant en la variant PCR com en la d'antígens. Que, per cert, això últim jo al principi pensava que eren de “dentigens” i que, lògicament, era una prova que feien a les dents. I no. Un fenomen semblant al que patia al començament dels anuncis de Carglass a la ràdio. Ja fa anys. Jo no entenia Carglass sinó Carles. I apareixia una veu que deia “Hola, sóc en Joseba de Carles! Carles canvia, Carles repara”. I servidor de vostè no entenia res. I pensava “en què quedem? Si l'empresa es diu Carles, què hi pinta aquí el tal Joseba? I, li diré més, qui carai és en Joseba?”. I no. No era Carles. Doncs això.

Total, que tu ara estàs tranquil·lament al teu humil domicili, amb la teva bombolla i tal i qual, i dius: “Mira posarem una estoneta les notícies de la TV a veure què passa avui de dolent amb les vacunes”. I estàs allà, sopant els teus macarrons amb la màxima dignitat possible (o dinant, o berenant, perquè això és a totes hores), i als informatius de totes les cadenes et van dient que si "guaiti quina vacuna han retirat del mercat avui i on"... que si "el motiu és que han trobat sis casos de trombosis entre trentamilmilions d'administracions" i que per evitar una probable mortalitat no demostrada del 0,000000000000000001% es deixaran d'administrar unes dosis que, de ser punxades, salvarien milers de vides i evitarien l'ingrés hospitalari de centenars de milers de persones, algunes de les quals tindran seqüeles de per vida... I mentre t'ho deixen anar, vinga imatges d'agulles amunt. I vinga imatges d'agulles avall.

Però, quina mania aquesta d'il·lustrar totes les notícies de vacunes de la COVID amb imatges d'agulles entrant en braços! Ei, i no de passada, no. No, no, que es vegi bé! Res de dissimular una miqueta. Res d'un cert misteri buscant un mínim erotisme de la inoculació. No, no, primers plans de detall, com si fossin genitals en una peli porno barata. La pantalla del televisor plena de carn d'olla, que en el cas que ens ocupa consisteix en indefensos braços enganxats a cossos de persones que mentre l'agulla penetra en la seva no menys indefensa carn fan una indefinida cara de circumstàncies. Com de “jo passava per aquí i m'han fotut una banderilla amb alegria”.

QUE NO CAL! Que ja sabem com funciona això de les vacunes. No cal veure-ho desenes de vegades per segon! Que som sensibles! Que ja ens hem desmaiat a sobre dels macarrons molt per sobre de les nostres possibilitats! Que ja no podem més! Que per adormir-nos ja no comptem ovelles sinó xeringues penetrant en braços! Que, com diria el mestre Cuní: Prou, prou, prou! Prou ja d'agulles!!!