Passa sovint a les tertúlies. Un dels participants deixa anar en un moment donat l'expressió “presos polítics” i, de seguida, salta una veu que diu: “no, no, a Espanya no hi ha presos polítics. Són polítics presos”. I darrera d'això, normalment, hi va un “no es pot dir que són presos polítics perquè no ho són. Espanya és una democràcia”. Doncs bé, analitzem el concepte.

Si Espanya és una democràcia, jo hauria de tenir dret a qualificar com cregués convenient el que jo cregués convenient i a qui cregués convenient, no? Sempre que, naturalment, no vulneri el codi penal, cosa que fer-ho o no ara mateix tampoc és garantia de res, precisament a causa de la qualitat d'aquesta democràcia.

Vaja, que últimament en aquesta democràcia tan democràtica on no es pot dir segons què i, depenent del que pensis, et poden aplicar el codi penal sense haver-lo vulnerat. I en aquesta democràcia tan democràtica, qualsevol full de paper anònim publicat per un mitjà, et pot arruïnar la vida. I si després queda demostrat que era mentida, als autors i divulgadors de la mentida no els passa res. Ara, això sí, tu quedes assenyalat per sempre.

Però tornem a la cosa... Per tant, si jo considero presos polítics a les nou persones empresonades gràcies al que afirmen uns informes ficticis creats per la Guàrdia Civil i que han servit a un jutge per crear una ficció jurídica, dic i diré que són presos polítics. Les vegades que calgui. Només faltaria. Però qui carai és ningú per prohibir-m'ho.

I qui vulgui dir-los polítics presos, independentistes presos o “mi tía la de Huelva haciendo un triple mortal”, doncs endavant. La gran diferència és que quan algú usa alguna d'aquestes tres últimes expressions o d'altres del mateix model, mai se sent cap veu dient: “no, no, no, nye, nye, nye. No són polítics presos, són presos polítics!”.

¿Per què persones que pensen d'una determinada manera també coincideixen en pensar que les coses han de ser exactament com ells (i elles) volen que siguin i que només poden ser expressades d'aquesta manera? ¿Com és que gent que invoca la democràcia impedeix que la gent qualifiqui un grup de persones com cregui convenient? ¿Qui és ningú per dir-li a ningú que ha d'expressar-se d'una forma determinada? ¿Qui és ningú per impedir als altres que qualifiquin persones i situacions com considerin convenient?

¿Quin mecanisme d'imposició ideològica i, sobretot, de negació de l'altre tenen alguns al cervell que quan senten una cosa que no els agrada, o amb la qual no hi estan d'acord, de seguida salten per censurar-la?

I una última pregunta: la intolerància és una qüestió cultural, ideològica, genètica o doctrinària? O només és un problema d'educació?