L'ampliació de l'aeroport del Prat s'ha convertit en una competició entre els governs català i espanyol a veure qui es posa menys d'acord amb l'altre. Però també és una pugna per comprovar quin dels dos executius de coalició manifesta més desacord intern. La pròxima reunió podria ser més o menys d'aquesta manera?

- Hola!

- Comencem malament perquè ens agrada més dir salut.

- Anem al gra. Si voleu alguna inversió, adéu a la Ricarda. El problema és que ara no se'ns acudeix res que rimi amb Ricarda i que signifiqui desaparició...

- Se'ns en carda el que passi amb la Ricarda?

- Bé, és una miqueta com allò de Mecano rimant “Jamón de York” amb Nova York, però l'esperit de la frase compta amb el nostre consens.

- I no hi ha cap altra opció?

- No. O adéu Ricarda o aparquem el projecte.

- Com que parlem d'aeroport preferim dir que el projecte aterra.

- Ens agrada més “ens poseu entre la Ricarda i la paret”.

- La culpa és vostra.

- No, vostra.

- Per tant, en culpar-nos els uns als altres, també hi estem d'acord, oi?

- Totalment.

- Però, parleu com a govern o com a partit?

- I vosaltres?

- Depèn.

- També hi estem d'acord amb aquest "depèn". Després, dins del nostre govern de coalició, estem en total desacord.

- Nosaltres, internament, no estem d'acord ni en com posar-nos en desacord.

- El nostre govern de coalició, en canvi, està en contra d'estar d'acord en el desacord.

- Nosaltres com a govern estem en contra d'estar en contra, però els partits que el composen estan a favor d'estar en contra.

- Per tant, esteu a favor?

- De què? D'estar en contra?

- No, d'estar en contra d'estar en contra d'estar en contra.

- Ens ho pregunteu com a govern, com a partit, o a títol individual?

- Sabeu què passa? Que necessitem una anècdota per tenir prou arguments com per desviar l'atenció.

- En això tornem a estar-hi d'acord. Comencem a preocupar-nos. A veure si al final no estarem d'acord ni en estar en desacord!

- I si fem una piulada?

- Vosaltres sou més de xantatges.

- I vosaltres d'anar a manis.

- I vosaltres d'anar a visitar a la zona.

- Es pot visitar la zona?

- En avió.

- Doncs hem parlat amb la Ricarda.

- I què?

- Molt marejada. No està acostumada.

- Anirà a la taula?

- Qui, la Ricarda?

- No, la Ramoneta.

- Li hem dit que ara li direm Ricarda Josep Tarradellas.

- A nosaltres ens agrada més DORA, que es creuen que vol dir Document de Regulació Aeroportuària i realment és l'exploradora.

- Dora, dora, dora, te necesitooo dooora...

- Molt bonica! Era d'en Jesulín de Ubrique, oi?

- Però ens agrada més aquella altra del “Aserejé Hub de Hub…”.

- Voleu que us cantem la dels Mosqueperros. Amb percussió.

- I taaant, 1.700 milions de copets on ja us direm.

- Doncs ja podem pactar les declaracions. Vosaltres direu que nosaltres sempre estem amb el “no a tot” que ens fa petits i que ens hem deixat perdre novament una pluja de milions. Concretament Daurada, com la costa del propi nom, que és per allà a prop més al sud.

- Doncs vosaltres direu que era una maniobra nostra perquè fos impossible acceptar-la i acabar invertint, com sempre, a Barajas.

- Vaja, ara no se'ns acudeix res que rimi Barajas amb alguna cosa que signifiqui espoli...

- On mai estan de rebaixes és sempre a Baraixes.

- Hi estem completament d'acord!