¿Per què reconèixer que un dels teus diputats, l'anomenat Alberto Casero, va equivocar-se a l'hora d'emetre el seu vot el dia 3 de febrer al ple que va aprovar la reforma de la reforma laboral? Per què acceptar que aquest senyor que havia de votar “no” resulta que va acabar votant “sí”, senzillament perquè va prémer el botó que no era? O sigui, hi havia dues tecles. Una li deia “Alberto, aquiií! La bona sóc jooo!”. I l'altra -de color vermell i emetent sons d'alarma i sirenes- li cridava “No Alberto, aquí NOOO. Jo NOOOO!”. I resulta que en Casero va dipositar el seu ditet a la que no tocava. ¿Per què admetre que això va anar així, que va passar això i només això i que darrera de l'equivocació d'aquest senyor no hi ha cap conxorxa de Bill Gates, Soros, ETA, el 6 i 7 de setembre i una esquadrilla d'infiltrats provinent de Raticulín? Eing?

I, ¿per què avui, quan els lletrats del Congrés dels Diputats han fet públic un informe molt dur desqualificant d'una manera radical les acusacions de frau en la votació expressades pel PP, en comptes de fer sortir el senyor Casado reconeixent l'error i demanant perdó per tot el que ell i els seus han arribat a dir contra la presidenta del Congrés -la tercera autoritat de l'Estat que tant diuen respectar- han tret José Luis Martínez-Almeida, alcalde de Madrid i portaveu del partit, a dir que “els lletrats del Congrés dels Diputats no són infal·libles”? Què vol dir que els lletrats no són infal·libles?

¿Per què concedir veracitat a l'argumentació jurídica d'uns lletrats que afirmen que “el vot vàlidament emès, sigui presencial o telemàtic, és irrevocable llevat errada tècnica” (segons sentència del Tribunal Constitucional 361/2006 del 18 de desembre) i per què admetre que ha quedat acreditat mitjançant una investigació interna que no va haver-hi cap errada al sistema informàtic de la Cambra en el moment de la votació i que, per tant, la queixa no té cap fonament tècnic ni legal? Qui no és infal·lible, els lletrats, la sentència del Constitucional, la prova forense dels informàtics?

¿Per què el PP hauria de manifestar sempre i en qualsevol circumstància, els donin la raó o no, un respecte cegament inapel·lable per tots els lletrats de tots els parlaments? ¿Per què demanaven un monument a cada rotonda pels del Parlament de Catalunya perquè desacreditaven les iniciatives polítiques de la majoria independentista o quan durant els famosos plens del 6 i 7 de setembre van fer la vista grossa a la maniobra de Ciutadans i PSC de demanar un informe al Consell de Garanties Estatutàries, cosa que només pot fer la Mesa del Parlament, i ara no els demanen pels del Congrés quan no beneeixen les seves mentides?

En resum, ¿per què el PP de Casado hauria de fer tot això i acceptar que un diputat es va equivocar i punt i final, si li surt més a compte recórrer al Tribunal Constitucional denunciant un “atropellament democràtic” a veure si li sona la flauta com li ha sonat altres vegades en que ha usat aquest òrgan com a tercera cambra legislativa? ¿Per què el PP hauria d'acceptar la realitat parlamentària si el seu bloqueig a la renovació del Consejo General del Poder Judicial li ha permès mantenir la majoria de 7 a 5 al Tribunal Constitucional i amb presència de membres amb una trajectòria tan entretinguda de veure com Concepción Espejel i Enrique Arnaldo?

I és que, per què hauries d'acceptar les votacions democràtiques fetes en seu parlamentària si pots guanyar les votacions realitzades en un tribunal on has triat 7 dels 12 membres?