En diuen postveritat i és el que tota la vida n'havíem dit mentida. Però molt més elaborada, això sí. De fet, més que una mentida es tracta de construir una veritat paral·lela. Davant de qualsevol fet A, jo creo una veritat A1 on ofereixo un relat alternatiu. I a partir d'aquí, cada fet derivat de la veritat A tindrà la meva corresponent versió. Fins que arribarà un moment on serà impossible destriar veritat de ficció. Un exemple? I dos. Veneçuela va finançar realment Podemos? Xavier Trias té realment un compte a Liechtenstein? Existeix tanta informació i tota està tan argumentada sobre arguments que argumenten una argumentació argumentada argumentalment i que va donar-se en un moment donat com a certa sense ser-ho, que arribar a l'argument inicial és una feina impossible per al 99,999% dels consumidors d'informació.

Però no se'n vagi encara perquè un usuari de Twitter (@Fahrenheit45117) ha posat nom a un fenomen que complementa aquest i que cada cop té més èxit: la preveritat. I ara, compte, que ve un espoiler-resum. La preveritat és aquesta nova moda de publicar avui el que succeirà demà en un jutjat. I ara ho desenvolupo amb un exemple.

Marta Rovira i Marta Pascal declaraven avui al Suprem pel cas de la sedició-rebel·lió catalana colpista i bla, bla, bla. Doncs bé, ahir ja vam saber que sortirien tranquil·lament per la porta. Felicitats als periodistes que van aconseguir la notícia. I, sobretot, felicitats a una justícia que crida una persona a declarar per fer-li una sèrie de preguntes que han d'ajudar a aclarir un cas i resulta que el dia abans aquesta justícia ja té decidit si aquesta persona se'n va a la presó o se'n va a casa. Certament és molt bonic comprovar el valor i el respecte que certa justícia té pels seus propis procediments.

Però, esclar, la gran pregunta és: Per què certa justícia filtra les seves decisions abans de prendre-les oficialment? Bé, doncs perquè certa justícia vol demostrar-nos qui mana aquí de veritat. Vol ensenyar-nos qui té el poder de veritat. JO decideixo i JO aplico la llei quan JO dic. I quan a MI em rota. I de la manera que a MI em rota. I vostè no és ningú i JO sí. I vostè ve aquí quan ho dic JO perquè ho dic JO. Però JO ja tinc decidit el que faré amb vostè perquè a MI el que digui vostè no m'interessa. I ara ja queda clar qui mana aquí, oi?

La preveritat, doncs, consisteix a generar una versió paral·lela de les coses ja abans que aquestes coses siguin. SEN-SA-CI-O-NAL, no troba? Fixi's, d'aquesta manera no només controles el relat posterior als fets sinó que pots crear una versió dels fets abans que succeeixin. I passes de crear una postveritat a remolc de la veritat a crear una postveritat que és anterior a la veritat. O sigui... la veritat va per darrere teu!!! Què, és o no és IN-SU-PE-RA-BLE?

I, a partir d'aquí, ja m'explicarà vostè com es combat una postrealitat produïda abans que la realitat.