Si algun dia em dedico a la gimnàstica rítmica, patentaré un exercici que es dirà “Junta Electoral Suprema del va i ve”. Serà bàsicament en la modalitat de pilota, tot i que no descarto fer-lo també en corda, cèrcol, maces i cinta, i consistirà, com el seu propi nom indica, en un anar i venir de la pilota realitzat de tal manera que provocarà en la massa espectadora (o muralla observadora) un efecte marejador molt estimulant. Bé, i en el jurat una puntuació guanyadora.

L'hàbil moviment estarà inspirat, com vostè ja haurà endevinat, en les formes i maneres de la Junta Electoral Central, exemple de gracilitat a l'hora d'executar les seves diverses decisions.  

L'exercici començarà copiant el memorable moment viscut després de rebre la sol·licitud per part dels candidats empresonats de celebrar debats electorals als centres penitenciaris. La Junta Electoral va agafar impuls i, pim-pam patapam, giragonsa amb doble mortal declarant-se incompetent i llançant la piloteta al Tribunal Suprem. Allà la piloteta va rebotar i va tornar a la Junta Electoral en forma de providència que deia que el Suprem no tenia competència per decidir aquesta qüestió. Triple mortal endavant amb acrobàcia lateral i escorç amb mig gir mirant a Pamplona. Insuperable! Ah, i per rematar-ho, dos membres del Suprem que jutja els presos polítics són membres de la Junta Electoral Central, però no voten perquè diu que s'inhibeixen. ENDAVANT!

Seguidament vindrà el “Chusin, la programació la poso jo”, inspirat en la inigualable decisió d'obligar TV3 a fer una programació especial​ en compensació per haver informat de la manifestació indepe de Madrid. O sigui la Junta Electoral decideix sobre les qüestions sobre les quals s'ha d'informar o no i també decideix els programes que s'emeten o no. Ep, però només a TV3 i quan. La també pública TVE va oferir pràcticament la mateixa programació però no ha de rescabalar minuts perquè ningú ha presentat cap queixa contra ells.

Què, un exercici de pilotes preciós, oi? Els uns sí i els altres no. Bonic i vibrant de veure. EX-TRA-OR-DI-NA-RI!

Però, sisplau, no marxi encara, perquè l'exercici té un tercer moment que és SEN-SA-CI-O-NAL i pel qual es necessiten unes pilotes encara molt més grosses. L'anomenaré “Debat en bloc” i és molt fi, refinat i exquisit. La inspiració em va venir veient un bloc electoral en un informatiu amb el temps taxat.

Resulta que la Junta Electoral obliga a les televisions públiques a informar seguint criteris de resultats electorals i no periodístics. Però, en canvi, no obliga els partits a assistir als debats als que siguin convidats. O sigui, si ets periodista fas el que t'ordenin i si ets Pedro Sánchez pots decidir que no vas a un debat a TVE perquè PP i Ciutadans aniran contra tu i, en canvi, acceptes anar al debat d'una privada on hi haurà VOX i així tu seràs l'espectador d'una baralla entre les dretes i l'extrema dreta.

Per tant, l'exercici fet amb les pilotes (que no “en” pilotes) acaba amb una paradoxa. ¿Oi que els informatius han de dedicar a cada partit els minuts i els segons que els diuen, però enlloc està escrit de quin candidat han de parlar? Bé, doncs de la mateixa manera que un partit pot decidir no enviar ningú o al número 2 o al 3 a un debat previst inicialment entre els números 1, els periodistes poden decidir que durant la campanya només parlaran dels actes on hi participin el candidats del 25 en avall. Ei, què si es fes així, seria un espectacle de pilotes, no troba? I els hi tocaria les seves a uns quants.