Som fills i néts dels grisos. Per tant, històricament, al nostre país la imatge de la policia és la que és. I no seria precisament positiva. I l’1-O va refrescar la memòria als que tenien amnèsia generacional. Hipercrítics amb la policia, en general, els catalans fins i tot hem tingut un conseller d'Interior d'un partit d'aquests que ara a Madrit (concepte) en diuen “comunista”. I pel camí hem fet debats i més debats sobre el model policial, que agradi o no a molts, no és el mateix que l'existent al CNP ni a la Guàrdia Civil. De fet allà no entenen que la policia tingui mediadors i que facin la feina que el seu propi nom indica. No és que no ho acceptin, que tampoc, és que no els entra al cap. Ho he comprovat personalment.

Cada vegada que aquí hi ha incidents i càrregues, ens passem una setmana discutint sobre proporcionalitat, violència i eliminació o no de la Brimo (Brigada Mòbil), que és un nom triat per no dir que són antiavalots. I acabem debatent sobre el model d'ordre públic, proposem auditories internes i plantegem revisions de protocols. Allà aquest debat és que ni se'l plantegen. Hi ha incidents, hi passa el ha de passar -generalment un generós repartiment d'hòsties- i tal dia fotrà un any.

Aquí vam prohibir les pilotes de goma. Perquè buidaven ulls. Sí, esclar, si apuntes al cap és probable encertar-hi, sí. I llavors vam optar pel foam. I resulta que també buida ulls. Tornem a estar allà mateix. La qüestió no és el projectil sinó on apuntes i la potencia del tret. Perquè un ull pots buidar-lo amb una avellana. Si la llances prou fort. Van decidir-ho després del cas Esther Quintana. Recordo que una persona que llavors tenia molt altes responsabilitats de la cosa em va jurar pel més sagrat que era impossible que allò li ho fes una pilota de goma. Que el forense s'ho havia mirat i no podia ser. I que estaven investigant a veure què podia haver passat. I jo me'l vaig creure, idiota de mi. Sempre he tingut el dubte de si a ell també el van enganyar. Però a Madrit (concepte) tot això no és ni un debat. Hòstia va i hòstia ve, pilota cap aquí i pilota cap allà i si no t’agrada, hi tornes i podràs rebre el menú degustació.

Total, que aquí fem grans debats i allà fan el silenci, però als dos llocs veiem imatges impresentables. Segurament abans també passaven, però ara a les manis hi ha centenars de càmeres gravant. És com un VAR de les hòsties i tenim diverses preses. I sí, hi ha manifestants molt violents que de vegades posen en risc la vida dels policies, però al revés també passa. I casualment els manifestants “dolents” mai reben. Acabem veient sempre escenes de policies repartint hòsties en abundància a gent quieta al costat d'una paret, en una parada de bus o en una terrassa de bar. O a ciutadans amb els braços enlaire caminant sense fer res ni oposar resistència. I l'última moda, policies protegits com per anar a les creuades i amb uns estris a les mans que et poden matar, insultant a la gent. Increïble. Et peguen per la cara (i a la cara) i a sobre t'insulten. Però d'on els treuen? Què berenen abans de sortir a repartir? 

Sí, els antiavalots estan per evitar que els ciutadans violents aconsegueixin els seus objectius, però si convenim que llavors és una cosa entre ells i que ja s'ho faran a veure qui pot més, per què aquesta mania de repartir estopa sense control als que es manifesten sense més? Perquè manifestar-se encara està permès, no?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat