Ai, quins nervis. I quin cansament. I quin estrès. Estic seguint el minut a minut de dos temes de rabiosa actualitat total i no atrapo res (per cert, com m'ha agradat haver pogut col·locar la frase “rabiosa actualitat”).

Em llevo al matí i el pare d'en Messi està venint. De fet fa tres dies que aquest home està venint. Mentre, altres pares (i mares), en aquest cas els que hagin de quedar-se a casa cuidant un hipotètic fill en quarantena per la Covid, podran agafar una baixa mèdica. Ho ha dit Pedro Sánchez. El que no se sap és on hauran d'anar perquè els la signin ni qui haurà de signar-la.

Surto de la dutxa, em preparo un cafè amb llet a veure si m'acabo de despertar i resulta que el pare de Messi no està venint encara o podria estar venint però no gaire. I els pares i mares que hagin de quedar-se a casa cuidant un fill que està en quarantena per la Covid ja no podran agafar cap baixa mèdica perquè algú ha descobert que si no estan malalts no és gaire lògic tenir una baixa mèdica. Ah, i es veu que ha sortit una ministra que diuen que ha dit el mateix que Sánchez però que realment l'ha desmentit, però tampoc està gens clar.

Encenc l'ordinador, la ràdio i la TV per repassar l'actualitat (que continua molt rabiosa). En aquell moment el pare d'en Messi ha passat a ser el senyor Schrödinger perquè ha aconseguit, a la vegada, estar venint, no estar venint, no haver sortit del lloc d'on venia i ja haver arribat. I pel que fa als pares i mares que hagin de quedar-se a casa cuidant un fill que està en quarantena per la Covid l'última novetat és que l'únic que tindran dret a agafar és el transport públic o el seu vehicle particular (pagant-se’ls ells, naturalment) per anar a treballar. Però del que vindria a ser una baixa, ni parlar-ne.

ATENCIÓ! El pare d'en Messi ja ha arribat. Això confirmaria que en algun moment hauria marxat d'algun lloc. Les ràdios, les TV, els diaris digitals i Twitter transmeten en directe la segona notícia més important de la història dins l'apartat de transport de persones humanes, situada just darrere de l'arribada de l'home a la Lluna (i de l'arribada de la dona, per delegació d'espècie). Les declaracions del pare d'en Messi al moment de l'arribada no deixen indiferent ningú: “no sé res”. Això el converteix en el primer pare d'en Messi alineat amb el corrent socràtic.

A la mateixa hora, els membres de les unitats familiars amb fills al seu càrrec reben amb gran alegria l'anunci de Pablo Iglesias. El vicepresident del Gobierno afirma, i no en una roda de premsa, i no en una compareixença al seu ministeri, ni tampoc al Congrés dels Diputats, sinó en un programa de TV on instants abans han retransmès les declaracions de Sòcrates Messi, que estan treballant perquè els pares (i les mares) tinguin dret a una baixa si els seus fills estan en quarantena encara que no siguin positius en Covid (que no siguin positius els fills, s'entén. Ni les filles). El nom amb el qual ha estat batejada la cosa és certament bonic: “subsidi de conciliació”. Al pressupost assignat, d'on sortiran els diners, quin paperam serà necessari per rebre'l i altres detalls no menors l'hi apliquen la doctrina socràtica del pare d'en Messi i no se'n sap res.

Surto al carrer. Està a punt d'atropellar-me un autobús. Articulat (el bus). Lògic, estic seguint amb el mòbil, la tauleta, la ràdio amb auriculars i una petita pantalla de 78 polsades l'última hora del segon a segon dels moviments del pare d'en Messi i dels del subsidi de conciliació i no l'he vist. El bus. El pare d'en Messi tampoc no gaire. I l'he sentit més aviat fluixet. I el subsidi ja ho veurem si l'acabo veient. Això sí, ho sé tot sobre res. Tinc tota la informació més rabiosa i més actual sobre coses que realment no estan passant, perquè és que no està passant res i, per tant, la notícia és que no passa res i que ningú diu res que realment sigui notícia. Apassionant.