Catalans! Catalanes! Catalanis! Vigileu! Molt! Ara mateix existeix un elevat risc que, en comptes de paper de vàter, i fent la mateixa funció d'aquest producte d'higiene, acabeu usant un càmping gas. O unes piles de les grosses. O una llanterna. Sí, perquè després de “Correu a pillar paper de WC, que s'acaba el món”, arriba a la nostra vida... PÀNIC A LA FERRETERIA!!!

Les últimes 36 hores he rebut diversos missatges per tota mena de canals on m'avisen - TXATXATXAN!!! - que està a punt d'haver-hi una apagada elèctrica mundial i ens quedarem completament a les fosques. I que, per preveure'n els efectes, m'afanyi a comprar llanternes, piles, ràdios analògiques, espelmes i fogonets; mantes i roba d'abric; que ompli el rebost amb arròs, fruits secs i conserves i que vagi al caixer a treure diners en efectiu. Curiosament aquest cop no recomanen comprar paper de WC. Es veu que la gent encara en té de quan l'inici de la pandèmia. Vaja, que un cop més morirem tots, però aquest cop cuinant cigrons amb un càmping gas al menjador, amb la llum d'una espelma i, això sí amb el cul net. SEN-SA-CI-O-NAL!  

Bé, servidor de vostè, si vol, li explicarà breument la seva vida elèctrica i comprovarà que aquest Harmagedon jo ja l'he passat. Humilment, però l'he vist cara a cara. Visc en un lloc que fa anys és una cua de línia d’Enel-Endesa. I, a més, aèria i encara amb pals de fusta. Això vol dir que els pocs veïns que compartim la connexió morralla no som ningú. Com que no en som gaires, no els surt a compte mantenir el cablejat i falla sovint. En algun cas amb curtcircuits inclosos i unes guspires nivell piromusical. Per llum i soroll. I quan això succeeix, afecta a tants pocs clients que hi ha molt poques trucades de queixa, a l'estadística ni hi sortim i no interessem a ningú. Per tant m'he convertit en un expert en cuinar a corre-cuita, i abans que es podreixin, els productes descongelats sobtadament per falta de subministrament durant unes quantes hores. Per aquest mateix motiu, de tot això que recomanen ja en tinc. De sobres. I l'hi afegeixo un telèfon "forma" amb conexxió de clavilla a la caixa per poder trucar per la línia del fix.  

Pel menjar no pateixo perquè sempre podré fer com aquests que, encara que nevi o hi hagi huracans, truquen un ciclista perquè els porti la puta hamburguesa que els ve de caprici i sense la qual no poden viure ni durant cinc minuts de la seva egoista vida. Ah, i això de treure diners al caixer... a quin caixer, si ja no en queden?

Total, que aquest missatge l'hem rebut vostè, jo i la tieta de la Zona Franca. Però resulta que també ha arribat a la gent que treballa a la ràdio, a la TV i als diaris digitals. Total, que avui tots els programes han dedicat un espai al “Morirem tots i a les fosques, que fa més por”. Perquè, mira, si mors allà al volcà, al menys t'hi veus i no passes fred. I, com que tots els mitjans en parlen, els mitjans en parlem i retroalimentem el despropòsit exponencialment convertint un rumor en notícia. I així ha estat com, entre tots (totes i totis), el que va començar sent una formiga baixeta ara ja és un Patagotitan Maiorum, el dinosaure més gran descobert mai i que feia 36 metres i mig de llarg, pesava 70 tones i no tenia netflix, pobret.

La gran ironia de tot plegat és que fa una setmana ens neguitejàvem per la falta de xips, cosa que ens deixaria sense mòbils, ni cotxes, ni de res tecnològic i ara patim perquè al moment en que la humanitat ha estat més desenvolupada ens estem quedant sense espelmes i no podrem ni fer senyals de fum. Hem passat de fer cua per ser els primers en comprar un nou model de telèfon i que els treballadors de la botiga t'aplaudissin a la porta fent-te el passadís, a matar per un càmping gas. ME-MO-RA-BLE!