Una amiga m'ha passat una noticia del diari Levante que he hagut de llegir-me dos cops perquè no donava crèdit.

La Secció Quarta de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a només dos anys un violador perquè la dona violada “va dramatitzar el seu relat durant una entrevista, ja que era actriu”. Sí, sí, ho ha llegit bé.

Esperi que respiro fons i deixo un espai en blanc perquè vostè també respiri i ara seguim...

......................................................

La sentència dóna com a provat que Óscar Alfredo B. M., que a més era el cap de la dona, la va violar i la va agredir durant dues hores. Va ser “un atac i grapejos en zones sexuals de la dona de manera violenta”, “amb introducció dels dits” i acompanyat de “cops per tot el cos, inclosos cops de cap contra el terra”.

Però resulta que la sentència afirma que... “Dos dies després de l'agressió” i “durant una entrevista concedida a la periodista Teresa Domínguez i publicada al diari Levante”, la víctima va realitzar un relat dramatitzat”. I, per què va poder fer aquesta “dramatització”? Doncs “perquè era actriu”.

I, efectivament, quan era adolescent la víctima va participar en alguns tallers de la seva escola i això, que va ser presentat per la defensa del violador com argument, ha servit el jutge per rebaixar els 9 anys sol·licitats pel fiscal als dos de condemna definitius. IN-CRE-Ï-BLE. Però cert.

I això coincideix amb un cas succeït a Irlanda. Allà, un tribunal de la ciutat de Cork, al sud del país, ha absolt aquesta setmana un home de 27 anys acusat de violar una noia de 17 després d'una nit de festa i gràcies a l'al·legat fet per l'advocada del sospitós davant un jurat format per 8 homes i 4 dones. L'argumentació va ser que (i ara agafi's): “És necessari preguntar-se si les proves descarten que ella se sentís atreta per l'acusat i estava oberta a conèixer algú i estar amb algú. Cal mirar com anava vestida. Duia un tanga amb un llaç pel davant”. O sigui, s'ho va buscar per vestir com una qualsevol. Ella volia sexe com fos i es va posar un tanga. Ei, i amb un llaç pel davant, senyal inequívoc de voler practicar totes les perversions inimaginables, i amb l'objectiu no descartable de voler acabar la nit com va acabar. Vaja, que ella volia ser violada, no sabia com fer-ho i va pensar: coi, tanga! I amb llacet davant.

Miri, els advocats fan la seva feina, que és defensar innocents. I també culpables, també. I intentar que no els condemnin. Són les regles. Ara bé, ¿com pot ser que un jutge absolgui un violador perquè la noia duia un tanga amb un llaç? Però, d'on treuen individus com aquests? Amb quins criteris els trien? Quina mena d'exàmens els fan? Quines proves passen? De quin llunyà planeta vénen?

I, ¿com és possible que li redueixin la condemna a un violador perquè la víctima de jove havia anat a tallers de teatre i el jutge considera que això li va permetre fer una dramatització en un diari? Escolti, com si en vol fer 43 de dramatitzacions. Té a veure amb el delicte? No. Va ser violada o no? Sí. I ho va ser, a més, amb una violència desproporcionada, si o no? Sí. Doncs, escolti, limiti's a fer justícia. I quan vulgui fer invents estranys, agafa una gasosa, un encenedor de cuina, un brot de farigola i, au, anar provant a veure que surt fins que el senyor decideixi emportar-se’l amb ell. I amen. I no cal que en sa vida torni ni a acostar-se a 500 km d'un jutjat.