Catalans! Catalanes! Hi ha una passa. I greu. Bé, realment en són unes quantes, però la que ens okupa fa referència a una tan sobtada com preocupant mancança de comprensió lectora. De sobte socialistes de píndola blava, peperos que coneixen l'ètica de vista però no la tracten gaire, mitjans de comunicació on la gent hi escriu posant-se ortigues dins d'uns calçotets 5 talles petits que premen molt la carn d'olla i, el més preocupant, jutges del Tribunal Suprem, afirmen que per rebre un indult has de mostrar penediment. I, miri, no. Això no és així. Però aturem-nos en la Sala Segona del Suprem. Perquè es tractaria de la justícia i tal. I qual.

Em preocupa, i molt, que si enlloc -en cap codi penal, en cap llei, en cap mena de paper- hi diu que per ser indultat calgui mostrar cap tipus de penediment, d'on han tret que això sigui així? Llegeixen una cosa i n'entenen una altra? Perquè inventar-s'ho no pot ser, oi? Vaja, és que seria molt fort que una Sala del Suprem argumentés coses afirmant que la llei diu una cosa que no diu. Perquè, esclar, si això succeeix en una qüestió tan evident com aquesta, no vull ni imaginar -pobre de mi- en què més podrien haver-se confós. I de quina manera poden haver arribat a aplicar la llei en altres sentències. Bé, la llei o el que sigui, perquè és evident que en el tema del penediment no som davant de cap llei sinó d'un malentès lectoral. O d'una fabulació. Però pel meu castigat cervell hi circula una altra pregunta: per quin motiu en un informe elaborat pel gran Tribunal espanyol s'afirma una cosa que ni és certa, ni existeix i que no ha existit mai?

Hi ha qui es pregunta de què ha servit l’1-O. Doncs en relació al que parlem, per comprovar que l'Estat ha aplicat a Catalunya la plantilla basca, però sense existir cap violència. I a partir d'aquí, com va dir el poeta, PALANTE! Madrit (concepte) no té cap oferta. Mai n'ha tingut. En cap dels seus conflictes. El criteri sempre és anar a sac. Dialogar mai és una opció. I no d'ara. És de fa segles que aquest PP i aquest felipisme de préssec en almívar flamejat fan política amb els ulls vermell d'ira, odi i venjança. El que passa és que llavors tenien altres noms. Però som allà mateix. El PP d’Aznar i Rajoy va indultar assassins d'Estat i torturadors confessos. Entre altres personatges, molt bona gent tots. I ningú, inclòs el Suprem, va badar boca.

El 9N i 1-O els hi van fer a ells. Davant dels seus nassos. En el primer cas, mentre la nit del recompte de vots es feia en un centre de premsa ple de periodistes, quan se'n van adonar de la situació ells van fer sortir corre-cuita el ministre del ram amb un micròfon enganxat amb cinta adhesiva. I en el segon no van trobar una puta urna. NI UNA! Això sí, tenen armes i togues. I un Estat. I tenint això, asseure's a negociar és de covards. I una pèrdua de temps. Podent guanyar per 30-0 i amb l'equip contrari jugant amb tres futbolistes, per què has de privar-te de poder humiliar l'enemic? Perquè els altres són els enemics. Per això la seva reacció en els dos casos ha estat entrar a matar. Amb una presó que no s'aguanta per enlloc i buscant la ruïna econòmica de persones individuals.

I els col·laboradors ideològics necessaris que sostenen l'invent parlen de que es va imposar la República a la meitat dels catalans sense tenir en compte l'altra meitat. Bé, vist així, i considerant com consideren ells que hi ha dues meitats de catalans, a l'altra l'imposen la monarquia. I sense preguntar-li. Perquè al menys l’1-O es tractava de preguntar. I per imposar-se-la, l'Estat va subvertir la llei i va enviar membres dels cossos de seguretat a mentir en un judici. I ara la seva justícia política bloqueja la renovació dels seus òrgans de govern per poder seguir controlant-los.

Però per haver fet tot això (i més), el penediment ni hi és, ni se l'espera. I, sobretot, no se'l reclama.