La neu ens fascina. Sobretot als que vivim en llocs on no hi neva pràcticament mai. O molt de tant en tant. En desconec les causes. Potser algú que domini qüestions sobre comportament humà té alguna resposta. El cas és que cauen quatre volves (o quatre milions, com aquest cap de setmana) i ens llancem en planxa a trepitjar neu. I fem ninots. I fem allò tan incomprensible per un servidor d'estirar-se al terra cap per amunt i començar a moure braços i cames. Mentre, les televisions omplen la seva programació amb desenes de periodistes fent directes amb la Filomena de torn caient-los tota sencera a sobre del seu cap i enviant cròniques colgats de neu fins a la cintura o volant per efecte del vent.

(Incís: És molt interessant que la informació dels temporals ofereix el mateix patró que de la del dia de la loteria. O sigui, és una successió inacabable de persones repetint exactament el mateix discurs des de diversos llocs i oferint cada cop imatges i testimonis calcats. I quan creus que ja han acabat, no, encara han de connectar amb més escenaris des d'on seguirem sentint i veient el mateix. De fet, tant la loteria com els temporals són informacions que podrien cobrir-se amb imatges d'altres anys i ningú no notaria res).

I després hi ha la clàssica successió d'imatges aèries de la nevada. Abans gravades amb helicòpter i ara amb drons, però sempre són estona i més estona de paisatges blancs que podrien ser Arnes, Falset o La Almunia de Doña Godina, perquè la neu ho tapa tot i no es distingeix res. O directament són una muntanya que podria ser la zona d’Ulldeter o Sant Miquel del Fai o Sierra Nevada. Són imatges que acostumen anar acompanyades del presentador de torn dient-nos allò de “els oferim la bonica postal que ens ha deixat la neu”. ¿Però realment la neu és una bonica postal, sobretot als llocs on hi neva de tant en tant i que, per tant, no estan preparats per sofrir-la?

Una nevada “espectacular” d'aquestes que ens deixa “una bonica postal” vol dir, d'entrada, adéu llum. La xarxa elèctrica fa anys que és una broma. Per tant, a la que passa alguna cosa fora del normal, peta tot. I sense llum, a part de no veure-hi res, vol dir adéu a la caldera, a l'aigua calenta, al wifi, a l'ordinador, a la ràdio i a la Televisió, a les persianes i portes elèctriques i si dura gaire adéu també a poder carregar el mòbil. Però la “bonica postal” no acaba aquí.

Una nevada generosa vol dir que queden incomunicats pobles, urbanitzacions i masies. I també queda bloquejat el transport ferroviari i aeri. Vol dir adéu a poder anar a comprar ni el pa, perquè no pots sortir de casa, però el forner potser no ha pogut ni fer pa. Però també és un adéu amb les orelles a anar al metge, al transport d'aliments i d'altres subministraments i a desplaçar-se a l'escola o al lloc de treball. I quan la neu es glaça vol dir greu risc de caigudes, amb les conseqüències traumatològiques que se'n deriven. I, com que aquesta columna és un servei públic, li deixo un espai perquè aquí vostè pugui afegir-hi el seus propis adéus (____________________________________).

Conclusió, la neu ens ofereix boniques postals... o no!