A Igualada hi ha aparegut una pintada en contra del seu alcalde. I ha estat ell qui l'ha penjat a les xarxes amb el següent text: “Les 'cambres de gas' han estat la 'forma més ràpida' d'exterminar massivament poblacions senceres al llarg del segle passat per part de règims totalitaris de tota mena. Una societat democràtica i madura no pot tolerar cap banalització de l'extermini, l'assassinat o la violència”. La pintada és aquesta:
Diverses coses a comentar. Comencem per les dues menors, que són majúscules, però la magnitud del cas les empetiteix:
1/ Tot personatge públic ha de poder ser criticat. I aquí s'hi inclouen els polítics, els periodistes, els futbolistes o els cuiners. Però els dos límits són que això es faci des de l'anonimat i que es falti al respecte. Quan això passa, passaparaula i la crítica queda autodestruïda.
2/ Amenaçar algú de mort no fa cap gràcia, per molt que l'autor (o autora) es pensi que en fa molta perquè utilitza un pretès enginy que, com queda acreditat en el cas que ens ocupa, és inexistent. És una llàstima gastar temps i diners fabricant pintura vermella i construint les totxanes han servit per aixecar un mur i que això permeti haver de suportar aquest exemple d'estultícia tan desbordant que seria expulsat d'un concurs d'imbècils per abús manifest.
Provoca una immensa pena que algú que ens intenta impressionar intel·lectualment dient-nos “ei, feu-me cas que sóc molt ocurrent” ho faci expressant una terrible inhumanitat banyada en una falta de respecte al patiment i una banalització de l'Holocaust. Pena per l'autor (o autora), però també per la seva família, que potser ha hagut d'esforçar-se per donar-li una educació i uns estudis a algú que, sí, té molt bona lletra, però amb qui queda demostrat que han llençat el temps i els diners. Pretendre ser ocurrent usant el milió de morts que van haver-hi als camps de concentració no només no fa cap gràcia sinó que provoca tanta tristor... Però tanta!
Però l'autor (o autora) de la pintada ha fet una altra cosa de la qual no n'és conscient perquè la seva neurona no dona per a més i demostra que, al contrari del que pensa, no és res més que un accident genètic. Quan envies algú a la cambra de gas, vol dir que ets un nazi. Perquè exactament això era el que feien els nazis. Si resulta que per fer-te el simpàtic i el mordaç acabes autoqualificant-te de nazi, o és que ho ets o és que t'has passat d'espavilat. O les dues coses.
Estaria bé que aquesta persona (i dic persona perquè tinc un dia optimista) sortís públicament a dir “he estat jo”. No per fotre-li una denuncia, no. Ni tan sols per rebre una merescuda repassada. No, no, es tractaria de fer un verkami i enviar-la a visitar el camp de Mauthausen-Gusen. Per exemple. I que es passegés per allà. I que entrés en una cambra de gas. I que imaginés tot el què hi va succeir. I que pensés en les persones que hi van ser i en les seves famílies. I mentre ho fa, que reflexionés si realment fa cap gràcia que el cognom Castells no rimi amb gas.