El 155 compleix un mes i Catalunya cada dia fa més bona cara. És lògic. Gràcies a ell s'ha acabat l'anarquia revolucionària tumultuosa provocada per perilloses guerrilles violentes assedegades de sang. La mà ferma de l'estimat i respectat líder suprem ha permès que en un interval de temps tan reduït hàgim passat del caos més absolut a una reedició dels 25 anys de pau. De moment, però, en versió 30 dies.

Els catalans normals i de bé estan democràticament feliços. Van pel carrer somrient. Salten alegrement per la joia incontrolable que els brolla infinitament pels porus de la pell. S’abracen. Es besen. I comenten: “Ai las, quanta convivència tenim ara. I en tan poc espai! Perquè som un país petit, però gran gràcies al 155”. Vaja, que sense el jou totalitari del colpisme indepe, els catalans novament fan coses, que és el que acostumen a fer.

Sí, és cert que de moment no plou, però l'actual sequera encara és conseqüència dels dies de plom viscuts amb la insurrecció. Ja veurà com gràcies al 155 això aviat serà com Venècia. Però amb aigua neta.

La gent que està organitzant amb recuperat ànim els sopars d'empresa de Nadal estan anul·lant l'amic invisible per fer 155. Milers de parelles catalanes, en la privacitat marital, es diuen mútuament: “Fem un 155?”. I es responen: “Un 155? Mmm, calla, calla, que en sentiran els veïns del carrer de sota...”. Als pessebres catalans el caganer serà substituït per un 155. Les colles castelleres ja assagen construccions amb folre i 155. TV3 es planteja, a part de deixar de provocar un sectarisme adoctrinador fet per anormals, canviar l'actual nom de la cadena pel de TV155. Els matrimonis que s'han fet amics a través del grup de whatsapp de l'escola, els caps de setmana ja no fan calçotades sinó 155.

I, sap per què passa tot això? Perquè el 155 ens ha canviat la vida a millor. Perquè amb el 155, per fi, es respecta la Constitució i el codi penal com cal. I, què vol dir “ com cal?”. Coi, que la llei s'interpreta com digui la banda del 155, que per això són qui l’aplica i qui decideix què és la llei i què no és la llei.

Gràcies al 155, per fi s'ha eliminat l'autonomia com a tal i l'Estat s'ha fet càrrec del control de la regió. I no només de la part econòmica, com passava fins ara.

Gràcies al 155, per fi s'ha acabat amb la xacra del llibertinatge del pensament. Gràcies al 155 s'ha acabat amb això que tothom pugui dir el que vulgui i que els humoristes puguin fer odi disfressat d'humor. Gràcies al 155, ninotaires, directors de revistes, pallassos i personatges de ficció diversos hauran de respondre dels seus excessos davant dels tribunals. Al món del 155 només poden dir el que vulguin, insultar i amenaçar qui els catalans normals i de bé decideixen que poden fer-ho.

Gràcies al 155, els criteris per aplicar la presó provisional són homologables amb les grans democràcies de la galàxia. I és així com juristes i experts d'altres sistemes solars han vingut per aprendre què és l'autèntica justícia justa que emana de la separació de poders més absoluta i radical mai vista.

Gràcies al 155, el vicepresident i la meitat dels consellers d'un govern elegit democràticament han estat transportats en vehicles policials com si fossin bestiar. Ei, i a callar, eh...

Gràcies al 155 s'han acabat les manifestacions violentes organitzades només per provocar pacífics policies que havien de defensar-se a base d'hòsties i buidant ulls, una cosa que es veu que fa tanta gràcia que ahir Forges va publicar a El País un acudit molt divertit sobre el tema. Un Forges al qual, naturalment, en aquest cas no l'afecta el 155 perquè ell no és gentussa que mira l’InfoK.  

I podria continuar hores repassat les meravelles que ens ha dut aquest 155 que prohibeix el color groc i que obliga a anomenar el president de la Generalitat i als consellers que són a l'exili com “aquells sediciosos” i als presos polítics com aquells “que estan millor que en un hotel i gratis”. Sí, podria continuar, però m'ho impedeix l'emoció de comprovar tot el benefici que ens ha proveït el 155.

I ara, si em permet, respiraré molt profundament i a omplir els meus pulmons de democràcia. Per fi!!!