Mai he entès això de posar hostesses decoratives a les proves esportives. Què hi fan? Bé, es veu que algú ha d'aguantar els cartells. Ah, doncs molt bé. Algú ha d'acompanyar els pilots de formula 1 i de motos. Ah, perfecte. Algú ha d'aguantar les medalles o els trofeus. Ah, fantàstic. Llavors aquí hi ha tres preguntes a fer: 1/ calen els cartells o els cartells van inventar-se per posar-hi una noia amb poca roba aguantant-los? 2/ els pilots no poden anar solets per la vida? i 3/ les medalles o trofeus diversos no poden estar posats en algun lloc. No sé, per exemple hi ha una cosa que en diuen taula que potser podria servir. 

I una cosa que encara entenc menys és allò dels ciclistes al podi del final d'etapa fent-se fotos amb unes noies que allà posades envien el missatge de: "aquest paio és el guanyador, és un triomfador i per tant mereix accedir a la bellesa. Els que no han guanyat, a cagar a la via". 

Per sort, posar una noia a fer bonic és una d'aquelles coses que cada cop és més impresentable en una societat que evoluciona. Hi ha curses ciclistes que ja han eliminat les noies pòdium i la formula 1 ha prescindit del tot de les hostesses de pista. Però hi ha un corrent de pensament que defensa les hostesses com a concepte i proposa que el sexisme es solucioni posant-t'hi nois. No, no, si el problema és per què carai hem de posar carn fresca (més avall desenvoluparé aquest concepte) com a reclam de res. La gent mira el Tour pel Tourmalet o per les noies del pòdium? La gent suporta una cursa de Hamilton per les hostesses que hi ha a la sortida? No, oi? Llavors, en podem prescindir totalment, no?

I ara desenvolupo el concepte "carn fresca". Com el seu propi nom indica descriu el que són les hostesses. Pura imatge per associar "ties bones" amb esport. Vostè, espectador, relaciona el nostre negoci amb unes dones espectaculars que en el 99,9% dels casos no veurà en sa vida a menys de 10 metres. Per tant li venem carn fresca per ajudar a vendre-li al nostre producte-esport, siguin cotxes, motos, bicicletes o tennis. I no hi posem una persona "normal" de les que vostè es troba a les 7 del matí al metro, al tren o a l'embús quan va cap a la feina. No, en posem una que ja triem perquè sigui carn fresca de nivell: 

I ara vostè em dirà: "doncs a mi no em molesta veure un cos agradable". No, no, escolti, a mi tampoc. La qüestió és que no hi trobo la gràcia ni el sentit. És que pel mateix motiu també hi hauria d'haver hostesses al faristol del Parlament mentre parlen ses senyories. O als tribunals que decreten les presons incondicionals inventant-se la llei. O a les redaccions dels mitjans de comunicació. Per què no? Hi trobo el mateix sentit que en un torneig de tennis. 

Quan la propaganda no és creïble

Serà una de les fotos de l'any. És de quan el caos de l'AP6 prop de Madrid. Milers de persones van haver de passar la nit als seus vehicles, mentre el ministre responsable de la cosa, Juan Ignacio Zoido, i el director general de Trànsit, Gregorio Serrano, es tocaven el quall. I Serrano, a més, va oferir un gran argument per justificar no fer el seguiment del caos des del seu despatx: "Sevilla és una ciutat meravellosa on funciona internet". OLE TUS GÜEBOS!

Però el pitjor és que quan van començar a ploure-li les crítiques, la resposta va ser la imatge que veu aquí sota: 

SEN-SA-CI-O-NAL!!! 8 persones controlant els efectes d'un temporal de neu amb un ordinador (un) per tots ells, tres mòbils sobre la taula, un telèfon fix, un mapa d'Espanya que sembla el d'una classe de l'escola franquista, uns quants fulls en blanc i, sobretot això que no falti mai, una bandera més gran que el mapa. Però és que el més insuperable és l'actitud. Miri-se'ls. Quan saps que la teva vida està en mans d'aquests personatges et vénen ganes de cridar: "senyor, vine a per mi i emporta-te'ls a ells". 

Però, quines poques ganes. Quina poca esma. Quina nul·la esperança d'un mínim d'activitat. Però si sembla que estiguin paint el bufet lliure de la matança del porc després de cruspir-se un porc per cap. Però si sembla que a través de la foto t'hagi de venir la bafarada d'un rot que barreja frit variat, cap i pota, coradella, sang amb ceba i morro amb llard i cansalada viada. 

I, esclar, calia netejar aquesta imatge que era pur colesterol intel·lectual. I la sort va trucar a la porta aquesta setmana en forma de nou temporal. I ara hem passat del mapa d'Espanya en paper i la llibreta d'espiral a un desplegament que ni el despatx del President dels EUA el dia que comença la 3ª Guerra Mundial. Guaiti, guaiti. Comunicacions permanents a través del mòbil i el walkie, pantalles variades, moviment nerviós amunt i avall. Serrano al rescat!!!

Quina imatge d'eficàcia, oi? Quina imatge de control de la situació, oi? En Serrano al peu del canó salvant la vida de milions d'indefensos ciutadans. Llàstima d'un petit detall. En Serrano sabia que l'estaven gravant. I ho sabia perquè allò era un treatret muntat perquè les televisions oferissin aquesta hemorràgia d'infinita eficiència. I en Serrano no va poder evitar mirar a càmera. I aquí és quan el decorat de cartró pedra va esfondrar-se sorollosament. PATABARRUMBAAAAA!

Pobre Serrano...

I la banya?

Clàssic dels clàssics són els bodegons muntats pels diferents cossos de seguretat quan detenen una banda de lladres, un perillós assassí, un delinqüent, uns traficants. Agafen un llençol o un drap gros, una taula i allà ens hi posen tot l'arsenal que els dolents tenien al seu abast. En el cas que ens ocupa, llegeixi el titular i després observi la imatge:

Deu n'hi doret el xicot, oi? Una arma llarga amb visor (no hi entenc, però sembla de plàstic), una pistola, una faca més gran que l'arma llarga, dues faques petites, un mòbil de fot 10 anys i al fons a la dreta una caixa per obrir d'una cosa que sembla una càmera per l'ordinador. Però tornem al titular. Quina era l'arma? Una banya de cérvol, no? I, a la foto, on és? Hi ha un mòbil que no envia ni whatsapps però falta l'arma usada en l'atac. Llavors, quin sentit té la imatge? I quina utilitat? O també és propaganda com la del senyor DGT. 

I, ara què ho penso... I si en aquests bodegons de les diverses policies hi posen unes hostesses? Segur que hi queden moníssimes... I molt apropiades

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat