Entre la guerra interna del PP, que ha desaparegut de les nostres vides tal i com va arribar, i la invasió d'Ucraïna, que Putin anomena “operació militar especial”, no he tingut gaire temps de parlar d'en Josep Martí Gómez. I, de fet, no hi ha res que tingui més relació que parlar d'ell i de la guerra o de la crisi del PP. Perquè la mort d'en Martí Gómez és el recordatori de que està morint una generació de periodistes, però també un cert tipus de periodisme que molt de tant en tant torna. Per exemple ara que hi ha guerra.

Martí Gómez, com Josep Pernau, Josep Maria Cadena, Margarita Rivière, Joan Barril, Xavier Foz i molts d’altres (jo cito aquests perquè són els que vaig conèixer), eren aquelles persones que existien fins no fa pas gaire a les redaccions. Eren el google de quan ni tant sols sospitàvem que tres ves dobles t'obririen la porta a un coneixement tan il·limitat com pla. Perquè ells eren enciclopèdies que, a més, et situaven els fets en un context, des de diversos punts de vista i te'ls feien comprensibles. Ah i, sobretot, no et colaven cap fake new. Allò que llavors en dèiem mentides. En un món on la meitat del dia te'l passes intentant entendre què passa i l'altra meitat intentant saber què és veritat i què mentida de tot el que creus haver entès, els Martí Gómez de torn van ser desplaçats per un periodisme que sabem de tot a una velocitat tan impossible de seguir que realment no sabem de res.

Les notícies, convertides en un producte de consum, són espremudes fins l'avorriment. I quan ja ens n'hem cansat, anem a la següent. No ens informem, ens entretenim. Les coses que van passant són com joguines que ens entretenen un moment i que, de seguida, són reemplaçades per altres que ens fan més gràcia. I, de sobte, arriba una guerra i les ràdios i les televisions s'omplen de periodistes que analitzen, expliquen i informen. La brigada Martí Gómez. I tornen els corresponsals, allò que havíem oblidat que existien i que consisteix en persones que són als llocs dels fets i expliquen què hi veuen. En contraposició amb individus que parlen de tot el que passa al món des de redaccions amb silencis sepulcrals que es regeixen pel sistema dels ordinadors calents. Sí, un fa el seu horari explicant el món sense moure's de davant de la seva pantalla, quan acaba apaga la seva sessió i el seu lloc l'ocupa una altra persona que seguirà explicant tot el que succeeix al planeta mirant el que altres diuen que està passant al planeta. Però sense que ningú surti al carrer a mirar que coi està passant al planeta.

Martí Gómez formava part d'un periodisme que treia el cap per la finestra per mirar si plovia, feia sol o estava núvol. Després d'ell ja va arribar el món que per saber quin dia fa, consulta el radar meteorològic al seu ordinador. Ja no s'escriuen notícies, es produeixen. I amb el rigor de consultar google a veure què hi han escrit altres, no pel coneixement adquirit a base de llegir, observar, preguntar, parar l'orella, entendre, reposar i processar la informació i treure'n una conclusió.

¿Per què gastar diners enviant un professional si pots fer una videotrucada en directe a algú que, gratis, explicarà què veu en aquell moment (o què creu que està veient) i t'enviarà vídeos cremats i fotos mogudes, però plens d’emocionalitat? Que això és el que importa i no entendre per què està passant el que veus. ¿Què preferim consumir, gent corrent amb cara d'horror o plorant o algú que ens expliqui la causa que provoca l'horror o el plor? Ui no, on va a parar, entendre és massa esforç. I si no tenim imatges amb prou impacte, podem fer com les cadenes privades de TV i obrim els informatius amb bombardejos trets de videojocs o rescatem imatges de fa set anys i que van passar en un altre indret. I això no és cap metàfora sinó que ho hem vist aquesta setmana.

Senyores i senyors, ja no ens interessa la dona barbuda, ara la volem veure al seu camerino plorant amb el rímel corregut perquè ha descobert que prop de la galta li ha sortit un pèl blanc. Martí Gómez i la resta dels Martí Gómez que han existit en aquesta professió ja són una raça extingida. Descansin el pau ells i la professió.