Els catalans indepes són la pesta. I els que no són submisament unionistes, també. Dos clàssics de la vida moderna. Però és que a més ara existeix la possibilitat d’un pacte a Espanya entre PSOE i Unidas Podemos amb el suport extern d’Esquerra. I, sap què vol dir això? Doncs que qualsevol tall basat en la manipulació va bé per donar-li gust al brou de la criminalització d'aquest pacte. En aquest cas per la via de donar puntades al cul a tot el que es mou prop de Sánchez per donar-les realment a Sánchez i a un acord del qual el règim en abomina.
La setmana passada li va tocar a Ada Colau i la campanya antimasclista de l’Ajuntament de BCN. I aquesta el premi és per a... siiiiiií, ho ha endevinat!!! Efectivament, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que sovint ja està molt ben situat a la llista dels 40 principals insultats. L’èxit actual es titula (a banda del ja habitual qualificatiu de nazi) “Ribó, un xenòfob i un racista”.
La cosa ve d’una entrevista del Síndic a can Cuní (SER Catalunya) en la qual es va parlar d’entre altres qüestions d’ensenyament, de segregació escolar i de les retallades i de les llistes d’espera a la sanitat catalana. I el programa va penjar a la xarxa el vídeo amb el que va dir exactament Ribó, que va ser això:
Si li fa mandra sentir què va dir el Síndic, aquí en té la transcripció exacta:
Per tant, els ingredients del allioli són: una base de “Ribó és un papu indepe”, una part de “pacte que posa dels nervis l’unionisme de dretes i d’esquerres” i un polsim de l’ingredient secret anomenat “qualsevol excusa és bona per anar construint el discurs segons els qual els catalans som uns xenòfobs supremacistes i racistes”. I ja tenim lligada la salsa.
Però, esclar, falta el toc mestre. Aquell punt que fa que un plat de bledes bullides llueixi com si fos un arròs de ceps, carxofes i sipietes i que, en el cas que ens ocupa, consisteix en que un mitjà publica una interpretació lliure de les declaracions del Síndic i a partir d’aquí tothom opina del que el mitjà diu que ha dit Ribó i no el que ha dit realment Ribó.
I miri que era senzill. Només calia anar a la font. Però com va dir que el poeta: que la veritat no t’espatlli una bona manipulació puntual que forma part d’una estratègia global.