Dels autors de “Mai havia vist aquelles cares d'odi i mai havia passat tanta por, ni en aquell Euskadi on ens miraven amb amor i només ens assassinaven”, arriba “Mai havia vist tanta violència junta, ni en una pel·lícula de Terence Hill i Bud Spencer”.

Però, què és violència, em preguntes mentre em buides un ull? I tu m'ho preguntes? Violència és el que decideixes tu. És com un bufet lliure d'on agafes el que et rota tant en varietat com en quantitat. I el que sobra, per fer croquetes. Perquè això de la violència va com va, sobretot a partir del dia en què a la tómbola suprema hi toquen 9 anys de presó per pujar a un cotxe destrossat a dissoldre una manifestació i entre 9 i 13 per organitzar un gran acte de desobediència col·lectiva.

Condemna la violència! Vaaa, CONDEMNA-LA DESGRACIAT O ET TRENCO LA PUTA CARA!!! Ja, ja, però quina? La que va patir un senyor a Girona que va anar amb un cubell d'aigua a apagar una barricada en flames i la policia li va fotre una pallissa i el va detenir davant les seves filles menors d'edat? La que implica detenir periodistes degudament acreditats? La que s'exerceix contra persones que estan quietes sense oferir cap resistència? La que practiquen grups ultres que es passegen impunement per una ciutat com si fossin Alícia al país de les meravelles, tralarà, tralarà?

Jo, és que no hi entenc gaire. De violència ni de res. En general. Per això observo i no acabo de captar la cosa. No entenc que el president d'un govern A exigeixi al president d'un govern B que 1/ governi per a tothom i 2/ se solidaritzi amb els policies enviats des del país A, i que quan aquest president A va al lloc on governa el president B només visiti els seus propis policies i no els seus i els de B. I no entenc que no visiti els ciutadans ferits, perquè això voldria dir que ell governa per a tothom, menys per a alguns que no formen part del tot perquè estan en estat greu o han perdut l’ull per culpa de projectils prohibits.

I observo que el senyor A és el mateix president que necessita anar pel món amb un megàfon mida familiar cridant que ell mana en una gran democràcia consolidada. I em sorprenc molt perquè altres presidents de democràcies consolidades que també van pel món no necessiten anar dient que presideixen democràcies consolidades, ja que està clar que presideixen democràcies consolidades i no els cal anar-ho proclamant. És com si algú necessita anar dient que quan plou l'aigua cau del cel.

I com que tampoc no hi entenc de pàtries de no-nacionalistes, no entenc que la unitat uniforme i sense matisos ho justifiqui tot. I que qui s'ha autoungit amb el poder de preservar aquesta unitat uniforme i sense matisos hagi decidit que en el seu nom s'hi val tot. I més. Inclosa la vulneració dels drets civils més bàsics.

I, això últim encara ho entenc menys. Sap per què? Perquè quan per salvar el teu cul uses en benefici propi i amb total impunitat la teva policia i la teva justícia, vol dir que acceptes posar en risc la credibilitat. La seva i la teva. I si fas això, vol dir que acceptes que la societat perdi el respecte a tot plegat. I, esclar, una societat que perd el respecte a la justícia, acaba per no acceptar les seves sentències i una societat que li perd el respecte a la policia acaba per no acceptar el seu monopoli de la violència.

I després passa el que passa, que acabes veient la mare de totes les violències i resulta que eren molins.