Feia temps que diversos experts avisaven. Per exemple l’Àlex Arenas. Aquest físic i professor d'informàtica i matemàtiques de l’URV ho piulava el passat 19 d'agost:
Esclar que els experts no són infal·libles, però el senyor Arenas acostuma a clavar-ho. No costava res fer-li cas. Encara que fos per si tornava a encertar-la. Si hagués estat així, hi hauria hagut un mes de marge per revertir la situació actual. O com a mínim controlar-la. Però Madrit (més concepte que mai) no es pot tancar. De fet aquest Madrit juga en una altra lliga, i ja ho hem vist altres vegades. Un amic madrileny em va explicar que totes les barres dels bars estaven totalment obertes i sense restriccions i tothom picava del mateix plat com si no hi hagués demà. Mentre, els bars de Lleida han estat dos mesos menjant-se els mocs. I esclar que la culpa no és de les barres dels bars, però recordi on era Lleida fa dos mesos, on és ara, i compari la seva situació amb la de la capital d'Espanya.
No, Madrit no tanca ni tancarà. Ahir va ser anunciar petites mesures restrictives de moviment i a les carreteres de sortida van haver-hi hòsties per fotre el camp esperitats. Collonut escolti. Això i que diverses avionetes sobrevolessin la ciutat ruixant virus eren de les millors coses que podrien passar per controlar la pandèmia, sí. I mentre, la presidenta Diaz Ayuso i el presidente Sánchez quedaven ahir per reunir-se demà passat, perquè com tothom sap els caps de setmana el virus descansa, i feien bo l'acudit aquell del paio al que l'avisen un divendres a la tarda que se li està cremant l'empresa, que no quedarà res i que serà la seva ruïna total i ell respon: “vaja, quin disgust més terrible tindré dilluns”. Doncs això.
I és que com tothom sap, hi ha gent que no pot caminar i mastegar xiclet a la vegada. És el cas de la senyora presidenta, que no podia fer cas a Arenas i a la resta d’Arenas que avisaven del desastre que venia perquè estava massa ocupada baixant impostos i dient que “los contagios se están produciendo, entre otras cosas, por el modo de vida que tiene nuestra inmigración en Madrid”, una reflexió molt interessant perquè vol dir 1/ Madrid té una immigració diferent (“nuestra”) a la de la resta del planeta i 2/ Ho és tant que, a diferència d'altres immigracions, aquesta expel·leix coronavirus de manera espontània, com si fossin espores.
No, aquí no som millors ni som més savis que en altres llocs, inclòs Madrit (concepte), però aquí s'han pres mesures molt dràstiques com les d'igualada i Lleida i d'altres de molt importants com les de l'Hospitalet o Girona. Aquí hem comès errors i hem badat? Sí. Sovint. Però després hem espavilat. Amb els nostres errors i amb milers de cotxes marxant també de BCN en el seu moment, però el doctor Argimón ha posat ordre i el president Torra s'ho ha pres seriosament, tot i les grans dificultats polítiques.
Els madrilenys que segueixen l'actualitat a través dels mitjans del règim, ahir van descobrir que tenen un problema. I greu. Quina sorpresa, oi? El relat oficial ha estat “dale todo y otra de callos y otra cañita”. I ara en paguen les conseqüències. Però no passarà res. Fins que potser algun dia passarà alguna cosa. I llavors serà massa tard. I molta gent dirà: “això es veia venir”. I llavors sortirà algú i dirà: “Sí, ara tothom diu que es veia venir però ningú va fer res”. Sí, són les coses que succeixen quan el relat oficial tapa el sol amb un dit.