Al final el temporal Filomena ens ha ofert un instant que explica perfectament com funciona la política actual, amb tots els partits aprofitant-ho tot per culpar els altres de la fi del món. Encara que no hi hagi ni fi ni món. I això ho fan els polítics, naturalment, i també alguns ciutadans pels quals qualsevol moment és bo per col·locar la seva falca. El moment al qual faig referència és un vídeo penjat a Twitter per en Juan Miguel Garrido (@Juanmi_News), sempre atent al que succeeix el món mediàtic. Si li sembla bé, se'l mira i després el comentem.

Efectivament, és Pablo Casado fent veure que ha anat a un lloc a treure la neu. I sense voler-ho ni pretendre-ho, protagonitza una metàfora meravellosament SEN-SA-CI-O-NAL! Si s'hi fixa, el líder popular agafa la neu de la porta i la llança una miqueta més endavant seu. O sigui, no l'aparta del camí cap als laterals, no. La treu dels seus nassos per dipositar-la a un metre, de tal manera que si acabés la feina, més enllà de fer-se la foto, tota la neu que ell tragués acabaria convertida en una muntanya situada en línia recta amb la porta. En definitiva, qui va a oferir una imatge de solució del problema, n'acaba generant un altre de pitjor. Un clàssic.

I això és el que passa cíclicament amb els temporals de neu i les crisis que se'n deriven. Qui no governa, sempre té unes grans solucions que al final mai no ho són. Perquè resulta que tampoc ho van ser quan va governar i va tenir la seva pròpia gran nevada. Sí, perquè tots els grans partits espanyols han governat en algun moment o altre i tots han tingut la seva nevadeta-caos antològic. Però és que en el cas que ens ocupa, els dos grans partits espanyols estan fent de govern i d'oposició a la vegada. El PSOE que culpa al PP de Martínez-Almeida i Díaz Ayuso del desori de Madrid és el PSOE de Pedro Sánchez que governa l'Estat i que el PP de Casado diu que té la culpa de tot. AN-TO-LÒ-GIC! I mentrestant, els ciutadans es busquen la vida com poden. Que aquesta és l'altra. ¿Qui ha de treure la neu de la porta de casa teva? ¿Tu o l'administració?

El manual dels tòpics diu que les esquerres són solidaries per naturalesa i per tant aquesta hauria de ser una feina comunitària. La dreta, en canvi, defensora que el mercat ho reguli tot —menys el gruix de neu—, defensaria que fessin la feina empreses privades. Si pot ser les dels amiguets, que per a això hi són (les empreses i els amiguets). Doncs bé, les últimes hores hem vist ciutadans que es defineixen com d'esquerres exigint a l'ajuntament de Madrid i la Comunidad que lloguessin gent perquè a ells ni els passava pel cap anar a treure neu. I hem vist gent d'ordre demanant que tothom agafés la seva pròpia pala i au, a fer un Casado. Esperem, però, que ben fet.

Conclusió? La Filomena ens ha servit per aprendre que cada cop és més complicat saber que és ser de dretes i ser d'esquerres, que a l'hivern fa fred i neva i, sobretot, que si vols obrir-te un camí, has d'apartar la neu cap als laterals, perquè si no, acabes construint un mur davant teu. I això últim també és una gran metàfora política.