Marine Le Pen és la candidata de la ultradreta per presidir la República francesa. I Marine Le Pen ha negat el col·laboracionisme francès amb el nazisme durant la Segona Guerra Mundial.

Ho ha fet afirmant que França no és responsable de l'anomenada “batuda de Vél d’Hiv”. Segons ella, la culpa és de qui estava en aquella època al poder, però no del conjunt del país. Els fets van succeir el 16 i el 17 de juliol del 1942, quan policies francesos a les ordres del règim de Vichy van segrestar 13 mil jueus parisencs (4 mil dels quals nens), van dur-los al Velòdrom d'Hivern i posteriorment van traslladar-los al camp d'extermini d'Auschwitz. En van sobreviure 400.

La polèmica ha esclatat perquè aquesta postura trenca amb la posició oficial de l'Estat francès fins ara, que és la marcada per Jacques Chirac l'any 1995 quan va dir: “La bogeria criminal dels ocupadors va ser secundada per l'Estat francès. França, pàtria de la il·lustració i els drets humans i terra d'acollida, va faltar a la seva paraula i va lliurar els seus protegits als botxins. Amb ells mantenim un deute que no prescriu”.

A la protesta de la resta de candidats s'hi han afegit diverses organitzacions jueves i l'Estat d'Israel, per qui les paraules de Le Pen “són contràries a la veritat històrica”.

Doncs bé, el mateix dia que a França passava això, aquí el senyor Luís Garicano, responsable d'economia, indústria i coneixement de Ciutadans feia aquesta piulada:

Una de les respostes va ser la del diputat independent de Junts pel Sí, Germà Bel, que va ser replicat per Garicano insistint en la seva insinuació:

 

Finalment Garicano, o perquè va tenir un instant de lucidesa o perquè algú li va fer venir aquest instant, va culpar a una mala interpretació de tothom, menys d'ell, haver entès que qualificava de nazi Artur Mas:

Garicano només és l'últim exemple d'aquesta moda tan de Madrit (concepte) d'anar pel món dient que Catalunya és com l'Alemanya dels anys trenta, de comparar la situació catalana amb el nazisme o de dir directament que els catalans som una colla de nazis.

La política i el seu joc ho aguanta pràcticament tot. Però hi ha límits. El nazisme i les seves conseqüències van ser una barbaritat inhumana tan gran, tan bèstia, que ni tan sols insinuar que Catalunya pateix una situació semblant hauria de significar la desacreditació i la marginació social de qui ho excreta perquè això és totalment inadmissible. I començant pels seus propis companys de partit, perquè qui calla, atorga.

I no és ja només pel respecte que mereix una societat com la catalana sinó pel respecte que mereixen els milions de persones que van morir i que van patir per culpa d'aquella bogeria.

I a qui tingui la temptació de fer la gracieta, li recomano que visiti un camp de concentració. I si té fills, que hi vagi amb ells. I que hi passegi. I que s'impregni de l'horror que allà s'hi va viure. I que respiri el silenci a mort que encara s'hi flaira fa 70 anys després. I que imagini la salvatge crueltat existent en un lloc on s'assassinava a sang freda per diversió. I que entri en una cambra de gas. I que tanqui els ulls. I que imagini.

I llavors que torni a Catalunya a veure si té collons (o ovaris) de comparar allò amb això.

I pel que fa a les organitzacions jueves i a les de víctimes i deportats, tampoc estaria de més (i es troba a faltar) que, com han fet a França, quan algú banalitza aquella gran monstruositat, emetessin un comunicat de rebuig. I que l'Estat d'Israel censurés aquest tipus d'afirmacions. La memòria dels morts mereix un respecte i si al primer cretí illetrat que va començar a excretar imbecil·litats l’haguessin cridat l'atenció, la resta no s'hi hauria atrevit.

Però no haver-ho fet fins ara, no vol dir que ja no hi siguem a temps... 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat