Ningú sap què passarà. Ningú en sap les conseqüències. Però en tindrà. Quines? Ni idea. Ara mateix és impossible saber-ho. L'únic que tenim clar és que a partir d'aquest dimarts la societat catalana i una gran part de l'espanyola estaran pendents del que passi al Tribunal Suprem. I tenim i tenen molt clar que, passi el que passi, les coses mai més seran iguals. Espanya ho sap. I Catalunya també.

Veurem i veuran els 9 homes i dones que la justícia política espanyola ha empresonat i ha silenciat per escarmentar l'independentisme. Allò del “a por ellos”. I sentirem les seves explicacions i els seus arguments. Amb les seves veus. No amb la veu d'un periodista posant so a les notes que han estat preses a correcuita escoltant-los a través del vidre del locutori d'una presó. I sentirem com l'Estat, per boca de la fiscalia, sosté i argumenta les seves acusacions. Ja sap, allò de la violència i els fets “tumultuaris”.

Espanya podria haver afrontat la situació de dues maneres. O bé seia en una taula i intentava una solució política o bé ho deixava tot en mans de la justícia. De la justícia de l'Estat. I va optar per la segona. I ara ha de demostrar que el que va fer és legal. I, sobretot, si tenia una base jurídica o se la va inventar.

De moment, la prèvia ha estat una improvisació darrere l'altra. Cosa que diu molt poc d'una cúpula judicial que afronta un dels exàmens més importants de la seva història i que, segons com vagi la cosa, pot afectar greument la credibilitat de tota la institució. L'exemple més demolidor és que fins una setmana abans de l'inici del judici del segle no vam saber la data. I ara no sabem ni quins dies hi haurà sessió.

Però a banda d'això, que no és poc, hi ha una cosa de la qual se'n parla poc i que considero que és la demostració que som davant d'un judici polític en mans d'una justícia que va al seu aire: la durada.

Fa dies que es filtra la possible data final del judici, o almenys la voluntat que sigui anterior a la data prevista per a les eleccions municipals, europees i autonòmiques. I, ja em perdonarà i amb tot l'amor i respecte possible, però, qui és el Suprem per dir si el judici ha d'acabar abans o després de tal o de qual dia. Escolti, vostè faci. Escolti, pregunti, argumenti, provi, rebati, i ja veurem quan acabem. Si acaba el juliol, doncs acaba al juliol. Ara tenim pressa? Ara hem de córrer? Per què? ¿Quan acabi el judici hauran tingut 9 persones a la presó durant un any i mig i ara tenim pressa per acabar? I perquè hi ha eleccions? Sí, de veritat? I això, qui ho ha decidit? Les durades dels judicis es decideixen en funció de criteris relacionats amb convocatòries electorals? Ah sí? Doncs si és així vol dir que som davant d'un judici polític, no? Però, no havíem quedat que no?

Ah, perdó... que diu que és per no interferir... Doncs si pretens acabar abans d'hora una cosa d'una forma no natural, ja hi estàs interferint. Aquí i a la Xina Popular.