Fa mooolts anys que el món Jiménez Losantos (també conegut com Federico) ha desaparegut de la meva vida. És que ni per riure. La seva agror extrema m'ha acabat provocant reflux. I, que carai, encara que sigui per fer befa, estar per a segons què és donar-li a aquest què una existència que ni mereix ni cal. L'últim cop que em va interessar aquest ciutadà va ser quan una sentència judicial va donar com a provat que el PP havia finançat el seu xiringuito mediàtic amb 400 mil euros provinents de la caixa B. O sigui, que un partit polític li va muntar una barraqueta amb diner negre. I ho vaig trobar molt interessant a l'hora d'explicar com funcionen els mitjans de comunicació a Espanya. Sobretot, perquè no només no va passar res sinó que ell continua al seu púlpit donant lliçons d'ètica i de moral sense cap problema, ni remordiment. SEN-SA-CI-O-NAL!

Però aquest matí he vist que l’homenet era tendència a les xarxes. “A qui haurà insultat aquest cop? Contra qui haurà evacuat la seva bilis?”, m'he preguntat amb inusitada expectació. I no, resulta que aquest cop eren els monstres que ell ha creat els que se’l menjaven a ell. El mateix dia que el locutor li deia al ministre de l'Interior “nazi”, “delinqüent” i “assassí en sèrie” en un article a El Mundo, a ell els seus fidels oients també li deien assassí (però sense ser en sèrie) i hi afegeixen venut, traïdor, vacunazi, “rojo”, l'acusaven de fer “purgues comunistes” i el batejaven com a “Pfizerico” Jiménez Losantos, fent un joc de paraules entre Pfizer i Federico. Molt millorable, per cert, però el nivell és aquest. I els més abrandats cridaven a fer boicot als productes que anuncia al seu programa. Què havia passat?, es preguntarà segurament ara vostè. Doncs intento resumir-li la cosa.

Tot va començar quan va dir que els antivacunes són uns bevedors de lleixiu i va començar a desmuntar-los totes les mentides que s'inventen. La reacció han estat aquests insults i d'altres que ara seria llarg reproduir, amenaces i un assetjament digital. Fart de la situació, avui els ha contestat. Amb el seu estil: “Si algú creu que nosaltres començarem a abraçar la irracionalitat estúpida que mouen uns estafadors, que agiten uns extremistes descerebrats, quatre nazis a l'atur, que per amenaçar de mort, amb arruïnar o dir-nos assassins canviarem, van de costat”. I ha enviat un avís: “Aquesta gentussa que intenta fer-se amb Vox, o amb una part de Vox, i que ara tindrà una televisió per fer-se veure està tractant de gallejar amb els liberals que hem sobreviscut des de fa més de 20 anys a Libertat Digital i 13 a esRadio” (que són les seves empreses). O sigui, cisma a l'església ultra! “Al suelo, que vienen nuestros moderados!”.

Però el que ha fet saltar definitivament la banca ha estat la decisió de fer fora un col·laborador antivacunes que tenia per allà i que és conegut perquè de cada deu frases que excreta, amb una pretesa gràcia i enginy, catorze són mentida, onze un insult, sis una difamació i la resta són exabruptes pròxims al vòmit provocat per una indigestió de paté de rata caducat des del 1975.

Tothom té dret a crear els seus monstres, o quan durant anys i anys radicalitzes a una minoria cada cop més desfermada que mai en té prou d'irracionalitat i en vol més i més. El teu problema comença el dia que els teus extremistes són tan extrems que a tu et consideren un tou i et devoren. Oh noi, què esperaves? Si a la gent l'acostumes a la sang, la gent vol sang i no l'importa de qui sigui, inclosa la teva. I si li dones merda, igual. Però, sap el més terrible de tot això? Que el dia que contemplem com els descerebrats es mengen al seu gurú creador davant dels nostres ulls és perquè ha dit una cosa amb la qual hi estic completament d'acord i que crec que té tota la raó. ME-MO-RA-BLE!!!